Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris C10. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris C10. Mostrar tots els missatges

26 de maig del 2014

Fabricació de un llibre estil rústic


  1. El primer pas és fer els plecs. Cal calcular quantes pàgines vols que tingui el teu llibre i fer els el calculo de plecs en relació a aquest nombre. 
  2. En el segon pas es tracta que amb l'ajuda d'una prensa.la part del llibre que va premsada correspon al llom, i sobresurt uns mil·límetres per l'altre costat, com veureu a la foto següent.
  3. Una vegada ben subjecte el llibre, es practiquen en el llom una sèrie de corts equidistants amb ajuda d'una serra. 
  4. Una veus tinguem els plec foradats es cusen. 
  5. Una veus acabem el procés de cosir, encolem el llom perquè quedi més ferm. 
  6. Esperem al fet que s'assequi i li col·loquem la malla i es torna a encolar. Per sobre de la malla pegarem la cinta senyaladora. En tots els processos d'encolat és important no excedir-nos amb la quantitat de cola. 
  7. Deixem que el budell s'assequi en la premsa i passem a la tapa. 
  8. Per a la tapa cal mesurar el llom, i la grandària que tenen cada pàgina del llibre i afegir-los a aquestes 3 cm a cada costat.
  9. Es talla l'el material del que es folrarà la tapa. En el definim la grandària de les tapes i el llom amb els 3 cm ja sumats. Entre les tapes i el llom aniran també 3 cm. 
  10. Després de tenir el cartonet i el resguard tallat s'encolen. 
  11. Després de l'assecat de la tapa s'encolen les primeres pàgines del nostre budell al cartonet, la qual cosa cridem guardes. 
  12. Es col·loca en la premsa i esperem al fet que s'assequi. 




Creació dels plecs
Cosi plecs

Cosir plecs

Tripa terminada

Tallat de les tapes

Tapes

Encuadernat

Enganxant tapes



Parts de un llibre





Postimpressió

La Post-impressió engloba totes aquelles activitats encaminades a proporcionar la forma definitiva al producte final imprès ben sigui canviant la seva superfície per ennoblir-la o protegir-la, manipulant la seva estructura (acabats)…així com l'empaquetat final, magatzematge , i lliurament del producte final.

Tractaments de superfície

Aquests tractaments exerceixen diverses funcions. Les més comunes són: protegir la imatge impresa de frecs o manipulació, donar lluentor (a tota o a part de la superfície del plec imprès), matisar la superfície, donar textura, preparar per poder pegar plàstics, etc.


Tractaments de protecció
Conjunt de possibles operacions efectuades que serviran per protegir o condicionar les cares del plec imprès o per a la utilització posterior dels impresos (lacados, antigreix, protecció contra la humitat, antiestétics, per a reimpressions, etc.).


Acabats de ennobleiment

Aquest tipus d'acabats ennobliran part de la superfície de l'element imprès. Es pot realitzar individualment en cada peça que compon un imprès compost. Entre aquests acabats tenim el Hot Stamping, el relleu imprès, el termograbat i el gravat en sec, els veurem més endavant.


Manipulats d'estructura i enquadernació

Consisteix a manipular i modificar l'estructura de l'element imprès per convertir-ho en un altre amb diferent forma i estructura (cort, plegat, alçat, encolat, cosit, grapat, alçat, fresat).


  • Estructura dels plecs


Acció de col·locar les fulles que conformen una peça gràfica en un ordre precís per formar un grup que es podrà grepar, cosir, etc. Es pot realitzar de manera manual o mecànicament, fonamentalment dues formes:

• Alçat
• Embuxat


  • Plegat


El full s'utilitza en documents que necessiten un control de numeració o seriació, es realitza amb màquines foliadores. Per sol·licitar aquest acabat hem de prendre en conta la grandària dels tipus de foliadores i deixar suficient espai per imprimir el més llarg d'ells.

Aquest procés és simple i es pot fer en diferents formes, depenent del grossor de paper, la velocitat requerida per doblegar, la quantitat de doblegat, etc. Les màquines plegadores poden realitzar els plecs fins a 5 doblecs en una sola màquina. Els operadors ajusten el grossor del paper i la postura de l'imprès, perquè es doble en el lloc correcte.

Per als papers o materials d'alt gramatge, es realitza un fendit a fi d'evitar plegats irregulars o antiestétics creand un plegat més net.

Les tècniques són fonamentalment tres i per a casos complexos es combinen diverses màquines:

• Plegat d'embut
• Plegat en Creu
• Plegat de borsa

Quan un mateix plec es doblega moltes vegades, l'aire es queda atrapat en ell i ocasiona arrugues, que es diuen frares; això s'evita fent un mig tall en el doplec (aquest tipus de doplec es fa amb màquines plegadoras amb la opció de tall).



  • Enquadernació

Serveix per a la unió ordenada dels plecs o quaderns d'una obra. Per formar un volum compacte, es cusen o agrupen les diferents fulles i es protegeixen amb una tapa. Els diferents tipus d'enquadernació es distingeixen en la manera d'agrupar, cosir o pegar les fulles que formaran el llibre.

• rústica (amb tapes toves)
• amb tapes dures de cartró (cartoné)
• enquadernació francesa
• en tapa solta
• en mitja tela
• en pasta
• cosit amb fil metàl·lic
• Wire-O, Smyth-sewn (termocosid)



Guillotinat


Es realitza en «guillotines». En un procés gràfic ser necessari realitzar el tall fins a en tres ocasions: quan rebem el paper i quan el treball ja està imprès.

Sol ser a més l'últim pas del procés en els mètodes d'enquadernació més comunes: cosit i encolat.

1. El primer tall es fa a esquadra perfecta, ja que moltes vegades, per qüestions de fàbrica, els plecs de paper vénen en diferents mesures i el procés de refinat evita aquest problema. S'ha de considerar que a un plec se li lleven aproximadament 6 mm en el refinat.

2. El segon tall es realitza quan el treball ja està imprès, en les marques de tall dels documents. Per a aquest s'han de deixar depassis d'almenys 3 mm.; perquè no apareguin en els impresos talls blancs, quan els elements de disseny surtin de la pàgina.

3. El tercer tipus de cort es realitza quan es doblega un plec per a enquadernació. En aquest cas, el tall es fa fora de marques finals i el refinat es realitza quan tot està enquadernat. El procés de refinat de llibres o documents de moltes pàgines es fa amb guillotines trilaterales, les quals tallen en dos passos molt ràpids els tres costats de l'imprès.



Perforat

El perforat es realitza amb trepant de paper. Per sol·licitar aquest procés, s'ha de prendre en compte la posició de les perforacions dins dels documents, perquè no hi hagi imatges molt prop dels orificis. Aquest tipus d'acabat generalment s'utilitza per a carpetes, a les quals se'ls pot anar agregant, llevant o canviant fulles.




Altres Acabats

  • Puntes arrodonides


Aquest acabat es realitza amb un trepant de mig cercle, el qual despunta les cantonades dels impresos.

  • Pols d'or
Consta de tres passos fonamentals: Primer s'aplica una capa adhesiva sobre la fulla de paper, posteriorment se li rocía una pols daurada, i finalment es passa la fulla de paper per una màquina vernissadora. Millors resultats es podran obtenir si -previ al procés- s'aplica una capa de tinta sobre el paper a utilitzar.

  • Camises (sobrecubertas)
Alguns exemplars porten una “sobre coberta” -camisa- que compta amb un doplec en el costat de l'exemplar que protegeix la pasta original. Existeix un altre tipus de camisa coneguda com french fold, que consta d'un deplec addicional per la part d'a dalt i un altre per la part d'a baix; aquestes són més costoses però tenen major resistència.

  • Vernissat
Consisteix a estendre una capa fina de vernís transparent (lluentor, mat, semimat, etc.), generalment realitzat en línia amb la impressió (com si fos un color més) o com un procés independent. Es dóna a tota la superfície del plec o parcialment. Servirà especialment com a protecció de la imatge impresa. Es recomana quan s'imprimeixen fons de color grans que posteriorment s'han de manipular. El vernís evita frecs o ralladures i dóna a l'imprès molt més realç i vistositat.
Pot ser de diferents tipus: vernissat de màquina, vernissat ultraviolada o UV i vernissat en serigrafia. En el cas de requerir vernís a registre, és necessari fer un negatiu de la silueta a vernissar.

  • Laminatges
El laminatge és un procés mitjançant el qual podem unir dos o més substrats per obtindre una peça gràfica. Entre les seves aplicacions aquesta la de protegir o donar major rigidesa a l'imprès. Les laminadores estan formades per un sistema d'alimentació i un sistema de laminat el qual uneix els substrats per mitjà de calor, adhesius i pressió. Existeixen laminadores on es pot unir papers amb cartrons per fer taulers, cobertes i trencaclosques. També existeixen laminadores que uneixen diferents materials amb la finalitat d'aconseguir fer un substrat mes resistent, com és el cas del substrat elaborat per Tetrapack® pels Tetrabrick® (cartró multilamint).



  • Plastificats
El plastificat o laminat  plátic es realitza com a protecció i per canviar la superfície del paper i de l'imprès.
Igual que el vernís, farà que el color del document s'enfosqueixi una mica. També és important prendre en compte que el plastificat donarà al paper molt més cos i resistència. Existeixen tres acabats: brillant, semi mat i mat. Es pot realitzar de dues maneres:

1) De forma líquida (per mitjà de lacas de polipropilè). Serveix per poder manipular el plec (doblegar i plegar) sense que es trenqui la fibra del paper i per donar a la superfície brillo o matís. Els manipulats i doblegats es poden realitzar amb plegadora.

2) En làmines de plàstic fi (per mitjà de pel·lícules d'acetat). Consisteix a estendre, encolar i soldar una làmina fina de pel·lícula d'un material plàstic com l'acetat. Aquest sistema dóna cos al plec i serveix de màxima protecció al manipulat i a la humitat. S'aplica amb premses de calor i rotllos de plàstic i s'utilitza per augmentar la vida útil d'un imprès i obtenir un millor acabat. Existeixen diferents grossors de plàstic.

  • Encapsulats (Termolaminació)
Són pel·lícules de polièster que proporcionen al treball imprès d'una gran resistència, rigidesa i durabilitat. Alguna cosa molt important que devem considerar en un encapsulat és que aquest s'aplica per tots dos costats de l'imprès i segella completament al substrat unint-se els laminatges plàstics de les dues cares fora del substrat. Existeix una gamma completa d'encapsulats amb diferent acabats i grossors.


Encunyat
És un acabat que s'utilitza per tallar, plegar i fer mig tall en el paper o cartró amb formes capritxoses.
Existeixen 2 tipus:

a) Pla. És més precís, es poden encunyar peces més petites, surten mes netes les peces.

b) Corb. Més versàtil perquè podem imprimir i encunyar al mateix temps, processa peces de major grandària. S'utilitza generalment en màquines rotatives.

L'encuny es fabrica a partir d'un dibuix en paper vegetal, impressió làser o pel·lícula positiva, en el qual s'ha dibuixat tota l'estructura a tallar. Aquesta és codificada segons el tipus de línia que s'utilitzi per dibuixar-ho; la línia contínua indica tall, la línia discontínua indica plegat i les línies a força de punts i ratlles indiquen pleca de despreniment.


Acabats Especials
  • El gravat
Processo de repujar en relleu, tipografia o dibuixos sobre paper o una altra superfície. Per aconseguir  això la impremta exerceix suficient pressió de manera que, un motlle “femella” fixat al plat, pressiona al paper contra un clixé en relleu muntat a la base de la placa articulada, creant així una imatge sobre el paper. Encara que és possible realitzar l'anterior amb un clixé en fred, aquesta operació es realitza usualment amb un clixé en calent, utilitzant plaques tèrmiques controlades.

  • Hot stamping
Pot ser un estampat en plànol, sense superfície en relleu, o un relleu amb laminatge de metall, que combina el repujat d'una imatge amb l'afegit de la xapa metàl·lica, per mitjà de calor, sobre superfícies com el paper, el plàstic, el metall o qualsevol altra. Per realitzar un bon treball de hot stamping es requereix d'un balanç adequat entre la temperatura, la força d'impressió, el tipus de paper i una làmina de metall que desenganxi adequadament.

  • Gravat en sec (o huecogravat)
És la tècnica per rebaixar, en lloc de ressaltar, la superfície del paper per mitjà d'un clixé “mascle”.
Podria ser un gravat cec, és a dir, sense decoracions majors, o amb l'aplicació de la làmina metàl·lica.

Què és un clixé?

El clixé és una peça de metall gravada a força d'àcids o per mitjans mecànics i s'aplica al paper per mitjà de pressió, aconseguint diferents efectes. .

Com seleccionar el paper adequat?

- Repujat: Com es va dir abans, els papers molt durs poden trencar-se. El paper de fibra llarga és el més utilitzat per al repujat, recordant que cal anar amb el fil del paper, no en contra.

- Hot stamping: La majoria dels papers es presta per a aquesta tècnica, però si existeix algun dubte és millor consultar al gravador o al venedor de paper. Els papers estucats poden presentar problemes de bombolles d'aire.


Termogravat

És el relleu que es realitza a través de l'aplicació de pols de termogravat. Immediatament després de la impressió en sistema de tipografia o offset i amb la tinta encara fresca, s'apliquen aquestes pólvores que només quedaran adherits a la tinta.
S'aplica calor amb una espècie de forn proveït d'una cinta transportadora que porta l'imprès a una zona on rajos infrarojos apliquen calor i fan que la tinta fermenti i augmenti la seva densitat. En assecar-se la tinta, aquesta quedarà cristal·litzada i formarà una superfície de relleu sense petjada per darrere.



Vinil

És important que sàpigues que al mercat existeixen dues grans famílies de vinils, els tèxtils i els de retolació. Tots dos es processen de forma bastant similar, però amb algunes diferències al final del procés:

Els vinils tèxtils també tenen la seva pròpia cua, però aquesta no s'activa si no s'aplica calor. Per aquest motiu, es venen ja aplicats sobre el transportador. En tallar-los, cal fer-ho en manera mirall. Després es fa el descarti i ja estan llests per ser aplicat sobre el teixit

Estampar amb vinil tèxtil és tan senzill que possiblement sigui una de les millors tècniques per endinsar-se al món de l'estampació de samarretes.

Pasos a seguir: 

  • Selecció del disseny.
  • Es vectoriza i es col·loca en manera mirall.
  • Ho envie mal plotter de tall a retallar-ho.
  • Una vegada tallat realitzem en descarti del material sobrant en el nostre disseny, retirant tot el que en l'eren espais en blanc. 
  • Es planxa i es retira el transportat.
  • A vestir i gaudir!




Treyent el vinil sobrant

Disny net

Col·locació del vinil

col·locació del vinil

col·locació del vinil

Resultat

Resultat

Resultat

Resultat




Els vinils de retolació s'utilitzen per retolar vehicles, cartells,… i porten la seva pròpia cua, que està coberta per una làmina protectora, com la qual porten tots els adhesius. Després de tallar-los i fer el descarti és necessari passar-los a una làmina transparent i lleugerament adhesiva que es diu transportador. El transportador amb el vinil tallat es col·loca sobre la superfície final i així es peguen definitivament amb la seva pròpia cua.

  • Selecció del disseny.
  • Es vectoriza i es col·loca (sense efecte mirall)
  • Ho enviem al plotter  de tall a retallar-ho.
  • Una vegada tallat realitzem en descarti del material sobrant en el nostre disseny, retirant tot el que en l'eren espais en blanc. 
  • Un cop el diseny esta net li co·loquen el transfer al damunt, anant en compte de no quedin bombolles.
  • Es transfereix al suport.


Diseny net

Col·locació del transfer

Al soport


3 d’abril del 2014

Serigrafia al taller

La pantalla consta de la tela i el marc. La tela o tamís. És un teixit de nylon o polièster, tibat sobre un marc o bastidor a través del com passa la tinta al suport. El marc és el bastidor que subjecta i manté rígida la tela de la pantalla i es fabriquen de fusta i meta


Pantalles de serigrafia




L'emulsionat consisteix a estendre l'emulsió fotosensible sobre la tela. S'imprimeixi amb emulsió les dues cares de la tela.


Rescleta emulcionadora


l insolado és una exposició de l'emulsió a través del positiu tramat. Serveix per obtenir la forma latent en la tela. Es realitza en la insoladora de pantalles, que és una insoladora especial amb respatller de goma elàstica.
També té la opció de forn on s'asequen les pantalles un cop revelades per poder ser utilitzades. 



Insoladora i forn d'asecatge


El revelat serveix per eliminar les parts d'emulsió no endurides durant el insolado. D'aquesta manera queda sense emulsió la zona imatge, a través de la qual s'imprimeix. El revelat es realitza amb aigua freda a pressió normal.



Tunel de rentat



Són màquines tipus carrusel. Els cossos impressors i les bases d'impressió són giratoris i es disposen al voltant d'un eix central que forma la base de la màquina. El nombre de cossos i bases d'impressió són molt nombrosos. N'hi ha, des de 4 cossos d'accionament manual fins a 24 de maneig automàtic.
Els cossos impressors compten amb mecanismes automàtics d'estès i impressió. Les bases són taules amb la forma de la peça a serigrafiar.

Carrusel de 5 cosos



La rasqueta és el dispositiu que transmet la tinta al suport a través de la tela. Consisteix en un mànec o agarradera en el qual s'insereix una banda de cautxú. El mànec és l'element que serveix d'empunyadura i està feta de fusta o metall i en el cas de màquina automàtica no tenen mànec. El cautxú és l'element de la rasqueta destinat a empènyer la tinta i es fabrica en diferents amples, materials i duresa.

Rescleta






És on posem el material tèxtil una veus imprès perquè la tinta acabi d'assecar. Fan falta diverses passades.




Tunel d'assecat

2 d’abril del 2014

Serigrafía

Practica serigrafía samarreta a 1 tinta

La practica ja ha estat explicada. 
Proceso de impressió
Resultat












Segona practica samarreta a dues tintes


1 Pas:
Disseny


L'única limitació que teníem a l'hora del disseny era que les dues tintes havien de fer trapping.
Entre els les 4 persones del grup van pensar  en el disseny i decidim que cadascun de nosaltres faria un dibuix que li representés, d'aquest dibuix agafaríem l'ombres i ho col·locaríem juntament amb el nom del grup, és aquest cas escrit en japonès. 
Una veus teníem els dibuixos vectorizados, mitjançant Ilustrator, passem a les proves de color. En aquest cas vam escollir blau i verd en suport negre. 
Per assegurar el bon traping de la tempta li vam donar 3 mm de traç al disseny una veus acabat.
El més important del pas de disseny per al treball en dues tintes és assegurar-nos que el registre cal. Pel que col·loquem les creus de registre en el document amb els dos colors degudament col·locats i la dupliquem, d'una llevem el color blau i de l'altra el verd. Com ultimo pas canviem els colors per negre, d'aquesta forma vam crear la separació de colors per poder passar-ho al traçador. 


2 pas:
Preparació de la pantalles
Dos fotolits dues pantalles, de la mateixa manera que per a una tinta, les pantalles han d'estar prèviament netes i emulsionades. Una veus a emulsió aquest ben seca passem a la insolació de les pantalles. Abans de insolar és important mesurar on anirà col·locat el fotolit perquè les dues pantalles surti exactament (o el mes a prop possible) iguals, això ens facilitarà a l'hora de fer registre en el Pop.

Tras la insolació a la insoladora, amb un temps de 1:10 min. en el buit, treiem la pantalla y li pasen per aigua per que s'aturi la reacció del revelat. 
Amb l'aigua amb presió retirem la emulsió de les zonas de grafiesme i ens asegurem que estigui ben destapat. 
Un cop esta ben destapat coloquen la pantalla a forn d'asecar. Un cop estigui podem pasar a presintarla, es important tenir en compte con es va a imprimir per colocar la "celo" en forma de escalerete correctament. 

3 pas:
Entintat

Aquest pas comença amb el registre de les pantalles, alguna cosa que cal fer meticulosament o el nostre disseny no sortirà amb desitgem. Col·loquem el fotolito d'un color sobre una samarreta de prova i col·loquem la primera pantalla que cal fer coincidir amb les creus de registre, primer amb el macroregistro, que s'aconsegueix movent la taula on es col·loca la samarreta, una vegada aquest aquesta el més ajustat possible es passa al microregistro que es realitza amb els petites més rosques que té el braç d'impressió del Pop. 
Una vegada aconseguit es col·loca el segon fotolit sobre el primer, de manera que coincideixin les creus de registre i en un altre braç del Pop es col·loca l'altra pantalla amb la realitzarem en mateix procediment. 

Comencem amb tintes que ja estaven fetes però aviat van començar a donar-nos problemes pel que vam haver de refer-les nosaltres. El principal problema és que tapaven la pantalla, la qual cosa ens cap a parar i netejar la pantalla, d'aquesta manera perdíem molt temps. 
És important després de l'aplicació de cada tinta assecar la tinta en la samarreta abans de recolzar la següent pantalla, en cas contrari de vora tacada per l'altre color i això t'obligarà a netejar la pantalla. 
Vam haver de fer les samarretes per dos dies. Comencem en un dia d'una hora de classe però a causa dels problemes sol vam poder imprimir una samarreta, per la qual cosa les tres restants es van fer al següent dia de classe. La primera samarreta aquesta fet amb les primeres tintes pel que els colors són una mica diferents a les altres. 
Les samarretes van sortir amb petits defectes de nitidesa i d'aixecament de la tinta que aconseguim disminuir gràcies a un planxat en la planxa d'aplicació del vinil. 





Resultat samarreta dos tintes


Taller

Prepareció de pantalles










Preparació de pantalles
Pantalla precintada

Pantallas registradas colocadas al Pop


Tercera practica impressió amb trama sobre paper

Máquina d'impresió en paper

Máquina d'impresió de paper
amb pantalla

Impresió amb paper

Fotolits tramats amb diferents lineaturas
















Resultat

22 de gener del 2014

Suportes no papeleros

Tintas y barnices de impresión


Las tintas UV


- La parte primera de la composición de una tinta es el vehículo de la misma. 
Esto es un barniz que se prepara a altas temperatura durante largo espacio de tiempo para definir la serie de tintas que se va a fabricar. Dependiendo de esta cocida obtenemos “penetración, viscosidad, resistencias, etc”. Estos vehículos o barnices pueden ser en base mineral o en base vegetal. En muchos casos el vehículo se obtiene mezclando entre sí estos aceites minerales con los vegetales. En la actualidad son los vegetales los que se están imponiendo y en las tintas de última generación sólo se habla de bases vegetales.

- La segunda parte nos va a decir la tonalidad. 
Según el pigmento que elijamos obtenemos un color u otro. Además podemos variar las tonalidades en más o menos intensas según el o los pigmentos empleados. Tenemos en consonancia con el sistema Pantone colores mono pigmentados, los que están hechos en base a un único pigmento (Bases Pantone) y son los colores “limpios” pero también tenemos los multipigmentados, que son todos los demás colores de este sistema conocido internacionalmente y que se mezclan entre las bases mono pigmentadas para lograr la tonalidad deseada.

- Como tercera parte contemplamos los aditivos. 
Estos aditivos se mezclan en la fabricación de una
tinta en una medida concreta para conseguir el objetivo de la tinta: secado, anclaje, brillo, mate, resistencia
al roce, resistencia a la temperatura, a los barnizados, a los plastificados a los agentes externos (álcali,
solventes, alcohol etc.). Estos aditivos son por ejemplo, secantes, ceras, siliconas, y/o aditivos específicos
para conseguir nuestro propósito.

Composición:

Los pigmentos de las tintas ultravioleta suelen ser los mismos que las tintas grasas y líquidas. La gran diferencia entre estos tipos de tintas son el vehículo que transporta los pigmentos.

-Monómeros: son el diluente, pero además influyen en la velocidad de secado y en la resistencia química y física de la tinta.

- Oligómeros: son el otro componente del vehículo de la tinta, influye en la velocidad de secado, proporcionan flecxibilidad, dureza, resistencia y adhesión de la tinta.

-Fotoiniciadores: son los que comienzan la relación de polimerización.

Al igual que al resto de tintas también se le añaden Aditivos para dar mayor estabilidad a la tinta así como las características idóneas para su utilización.


Secado:

-Iniciación: cuando la luz UV incide en  la tinta los fotoiniciadores forman radicales libres que se unirán a los dobles de los demás componentes.

- Propagación: rección en cadena a todos los dobles enlaces de monómenos y oligómeros.

- Terminación: Formación de la película tridimencionas perfectamente seca y endurecida.


Precauciones en el uso de las tintas UV:

Este tipo de tintas pueden causar irritaciones al contacto con la piel. Sin embargo, si se siguen las normas y pautas indicadas por los fabricantes en cuanto a seguridad e higiene, este sistema de impresión es limpio y seguro.
En la utilización de estas tintas es necesario:

-Necesidad de tener un sistema de extracción de vapores.

- Necesidad de tener bien aislado el sistema de emisión UV para evitar que llegue a las personas.


Inconvenientes:

-Instalciones.

-Gran consumo energético.

- Reacciones con algunos moldes de impresión y materiales.

- Tintas más caras.

- La estabilidad en el almacenaje es menor.


Ventajas: 

- Secado en décimas de segundo.

- Manipulación inmediata.

-Máximo apilado de salida posible.

- Estabilidad de las tintas en los botes y en máquina.

- Débil olor del material impreso.

-Altas resistencias físicas y químicas.

- Apreciación inmediata de las tonalidades.


Gamas comerciales de tintas y pantones:

Según los diferentes fabricantes hay distintas gamas comerciales de tintas y pantones.

Los pantones son colores especiales fabricados por la casa PANTONE, y que han dado nombre a los demás colores distintos a Cian, Magenta, Amarillo y Negro; siendo tintas planas.




Tipos de barnices

Introducción: 


Normalmente los barnices, sobre todo los utilizados en la sobreimpresión offset, tienen la misma composición que una tinta excepto en el pigmento.

Los barnices no tienen pigmentos o bien lo tienen transparente.
Se utilizan para dar brillo y para proteger lo impreso frente a los roces. A veces el conseguir estos requisitos es difícil y se opta por el que más interese en cada momento.

Algunos barnices tienden a amarillear con el tiempo.


Utilidades:

-Protección de envases.

- Impresión en cartulinas.

- Adhesivos.


Formas de aplicación:

El sistema convencional sueles ser dedicar el último cuerpo de la máquina a aplicar el barniz. Pero también existen máquinas nuevas que vienen provista de una torre de barniz al final de todos los cuerpos impresores con su correspondiente zona de secado.


Tipos de barnices:

- Barnices ultravioleta: dan buen brillo, gran resistencia y secan
instantáneamente.

- Barnices de secado por evaporación: secan rápidamente pero tienen un
brillo limitado.

- Barnices de secado por oxidación: utilizan aceites vegetales que no
amarillean. Secan peor pero dan buen brillo.


Normas de utilización de tintas UV: 

Las normas más comunes para la utilización de tintas suelen ir ligadas al soporte sobre el que se imprimirán.
Estas son las normas UNE más importantes en la utilización de tintas:



















Glosario Tintas y barnices de impresión:

Combustión incompleta: Es aquella combustión en la que por falta de oxígeno no tiene lugar al 100 % y deja restos orgánicos sin transformarlos en dióxido de carbono y vapor de agua.

Emulsión fotosensible: Son aquellos compuestos utilizados en las artes gráficas para la reproducción de distintos originales y que son sensibles a la luz.

Forma imprimiente: Es la superficie preparada para poder ser entintada e imprimir seguidamente sobre un soporte. Dicha superficie es distinta para cada sistema de impresión.

Offset de pliego: Es aquel tipo de papel que se corta en hojas. También se denominan así las máquinas de impresión que siguiendo el método offset, utilizan papel en hojas.

Poder colorante: Se dice de la fuerza que tienen los distintos pigmentos o tintas para producir un color determinado.

Polimerización: Convertirse una substancia en otra de la misma composición pero con características diferentes. Unión de monómeros en macromoléculas poliméricas.

Retardante: Compuesto utilizado para ralentizar el proceso de secado de una tinta líquida.

Vehículo: Se dice de los componentes de la tinta que sirven para transportar el pigmento y le confieren a dicha tinta distintas propiedades importantes para poder imprimir con calidad y durabilidad.




Propiedades ópticas de las tintas y barnices

Color: 

Es la medición de la fuerza colorante del pigmento dentro del vehículo de la tinta.
El procedimiento más convencional y visual es la medición de la intensidad del color por degradación con el blanco.  Se realiza por la comparación con una tinta "tipo"(tintas base, sin ningún tipo de aditivo).

Otro procedimiento es mediante la utilización de un colorímetro o un espectrofotómetro, que mide una muestra impresa en un IGT.

En general se puede afirmar que a mayor intensidad, mayor rendimiento de la tinta.


Transparencia: 

Es uno de los elementos que determinan una mejor o peor secuencia en la impresión de las tintas de una gama la obtención del mejor resultado de impresión.

La transparencia relativa se refiere al cubrimiento de una tinta sobre otra ya impresa.
Es lo contrario a la opacidad que seria el poder de cubrimiento una tinta.

Se puede medir con un densitómetro comparando la densidad obtenida sobre un fondo blanco y la obtenida sobre un fondo negro y multiplicando por 100.

Opacidad = DB / DN x 100


Brillo: 

Es el porcentage de luz reflejada a 45º, 60ºo 75º.

Es un factor importante ya que a mayor brillo de papel se puede conseguir mayor brillo de la tinta.

El brillo se consegue mediante el proceso de calandrado del papel.

El brillo aumenta al aumentar el gramaje. Lo aumentan las cargas, pigmentos y blanqueantes.

Se mide con un brillómetro.

Brillo = Luz emergente / Luz incidente x 100


Eficacia o rendimiento:  

Es la capacidad de reflejar el máximo las radiaciones luminosas que debe reflejar, sin absorciones indebidas.

Una tinta ideal debería absorber un tercio del espectro lumínico y reflejar los otros dos tercio.

Es un valor cuantitativo que se relaciona, en porcentaje, la parte de tinta que se comporta de forma ideal.

Se mide con un densitómetro midiendo las densidades de las tintas CMY y aplicando la formula:

Eficacia = 1 - (Dmínima + Dmedia) / (2 x dMáxima) x 100



Propiedades químicas de las tintas y barnices

Secado: 

Es el proceso por el cual la tinta pasa de la fase viscosa a la fase sólida, quedando seca al tacto.

El secado consta de dos fases: la primera en la cual la tinta pierde su estado viscoso y no producde repintado. Esta face es importante porque permite empezar a manipular levemente los pliegos sin repintado o pegado. La segunta face es donde se produce el endurecimiento final de la pelicula.

Los diferentes tipos de secado existentes son: absorción, filtración selectiva, oxidación y evaporación.

El secado depende mucho de la porosidad del soporte.

Las tintas actuales se conciben y formulan en función de determinadas exigencias. Sus componentes se escogen y adoptan según la naturaleza de la superficie del soporte que debe recibirlas y de la clase de procedimiento y maquinaria que debe realizar la impresión.


Propiedades físicas de las tintas y barnices


Viscosidad:

Es la resistencia al fluir de la tinta. Los líquidos que no son viscosas fluyen rápidamente mientras que lo que poseen una alta viscosidad lo hacen lentamente.

La unidad de medida de la viscosidad es el Poise.

La viscosidad depende de la temperatura, a mayor temperatura menor viscosidad. Puede llegar a variar incluso un 10% por cada grado centígrado de diferencia.

El aparato de medida es un viscosímetro que según la tinta sea grasa o líquida son distintos:
 - Para tinta grasa: viscosímetro de varilla o Laray.
- Para tinta líquida: viscosímetro de copa.


Tensión superficial: 

Es una propiedad de las tintas líquidas. La tensión superficial es la fuerza que ofrece un líquido al separarse sus moléculas. A las tintas se le añaden tensoactivos como el jabón o agua para romper esta tensión.

En las tintas grasas se habla más bien de cohesión, que es la atracción entre moléculas que mantienen unidas a las partículas adyacentes dentro de un mismo cuerpo.


Tiro:

También llamado Tack. Es la resistencia que opone una película de tinta a dividirse en dos parte. Un sinomino de tiro podria ser "pegajosidad".


Es la característica más importante en las tintas offset ya que de él depende el arrancado del papel, fallos en la salida del papel, defectos de aceptación de una tinta sobre otra, etc.

Se puede medir con la simple prueba del "dedo" y con el aparato de pruebas IGT.


Permanencia a la luz.

Por permanencia de una muestra de imprenta, se entiende a aquella que ofrece la tinta a la luz artificial emitida por un aparato Fadeómetro. Se considera que la muestra impresa es resistente a la luz cuando no ha experimentado una variación apreciable de color en las condiciones de la prueba.
Excepto se existen alteraciones debidas al soporte.
La muestra se expone a la luz en un periodo de 6, 12, 24, 48 y 72 horas. Finalizada la prueba se puede comprobar la variación sufrido por ella. La valoración se expresa en horas de resistencia y aproximadamente se puede decir:

6 horas = débil
12 horas = mediocre
24 horas = regular
48 horas = buena
72 horas = óptima

Resistencia al calor


Por resistencia al calor de una muestra impresa. Se entiende aquella que ofrece la tinta a la acción de unas pinzas que operen a una presión y a una temperatura determinada durante un cierto tiempo de contacto.
Hemos de considerar que se refiere siempre a una muestra impresa en el soporte en el que se vaya a realizar la impresión.


Resistencia a los agentes químicos.

Por resistencia específica de una tinta a los agentes químicos se entiende aquella que ofrece una muestra a la acción de oxígeno del aire, humedad, contaminación, etc ... El examen de la resistencia que ofrece la tinta el agente químico específico deberá efectuarse sobre una muestra impresa en el soporte final.


Resistencias mecánicas.

Inmediatamente después de realizar la impresión, esta se ve sometida a una serie de ensayos prácticos que se realizan normalmente en los talleres para comprobar de forma sencilla y rápida la calidad de la impresión.
Los más interesantes son:
- Ensayo de resistencia a la cinta adhesiva
- Ensayo de resistencia a la uña
- Ensayo de resistencia al plegado
- Ensayo de resistencia al arrugado

- Ensayo de resistencia al abarquillamiento

Densidad:

Esta definida por el peso en Kg de un litro de tinta. Se calcula para saber el número de impresos que se pueden realizar con una cantidad de tinta concreta. Para esto es necesario saber el espeso de tinta sobre el soporte a imprimir y la superficie de la imagen.


Esta medición es más frecuente en Serigrafía, Flexografía y Huecograbado, que son tintas menos viscosas y menos tixotrópicas que en offset.

Se puede emplear para medir la densidad una balanza y una pipeta de tintas. 

Densidad = masa / volumen


Trapping


El trapping es la propiedad por la cual una tinta fresca ya impresa es capaz de atrapar una capa de otra tinta que se imprime posteriormente.

Para minimizar la influencia del trapping, hay que imprimir las tintas en orden decreciente de tiro. Las tintas que dejan una mayor capa de tinta irán las ultimas en el orden de impresión.
El trapping es la comparación de cuánto se deja de la segunda tinta sobre la primera ya impresa.

Se mide a través de un densitómetro sobre tiras impresas en el IGT.

Trapping = { [ Dens. (1+2) - Dens. (1)] / Dens.(2)} x 100


Siendo 1 y 2 las tintas primera y segunda impresas.


Almacenamiento de las tintas:

Según el tipo de tinta es necesario una condiciones de almacenamiento u otras. Son los fabricantes de las tintas lo que especifican de cada una de sus gamas de que normas de utilización requieren.


Preparación de las tintas para su utilización

Pesada:

A partir de una fórmula establecida y según, la primera operación a realizar es la pesada de materias primas.


Mezcla y disperción:


Consiste en homogeniezar los productos anteriomente pesados mediante mezcladores mecánicos o físicos con los ultrasonidos.

Mediante estas operación se mojan bien las partículas secas y se destruyen la mayor parte de aglomerados que existen en los pigmentos.


Trituración y molienda:

En esta fase se destruyen todos los aglomerados de los pigmento que todavía no lo hubieran hecho.  Las tricilíndricas son las máquinas mas comunes para este proceso. Tras el primera salida de la máquina tricilíndrica, las pasta vuelve al proceso de pesada pasa que se termine de añadir los aditivos y conseguir una mezcla homogénea. Se sacan nuestras para controlar el color, la rigidez, viscosidad y tack.
Cuando la tinta recibe el visto bueno se procede al envasado mediante nuevas tricilíndricas o por dosificadores automáticos. Es importante que el envasado se realiza al vacío para evitar la oxidación de la tinta.

- Las tintas grasas se envasan en botes de 1kg en adelante y llegan listas para su utilización el la imprenta.
- Las tintas líquidas necesitan diluyentes como el tolueno que se añade durante la tirada para que la tinta tenga la viscosidad apropiada.



A parte

- Antes la tintas se preparaban el el taller de impresión por lo que era el impresor el encargado de que todo saliera bien. Actualmente las tintas se preparan en empresas encargadas de su fabricación por lo que son las responsables de que todo el proceso desde la elaboración al envasado cumpla las normas establecidas para su uso inmediato en el taller de impresión.

- Como ejemplo la fabricación de la tinta grasa:

. La fabricación de una tinta comienza con la recepción de sus materias primas y termina con la expedición de la tinta elaborada.
. Es imprescindible seguir un control riguroso desde el principio para obtener una buena regularidad del producto.


Glosario Propiedades de las tintas y barnices:

Cargas: Compuestos inorgánicos añadidos a las tintas y al papel como aditivos para mejorar sus propiedades físicas.

Eespectro lumínico: Es la zona del visible dentro del espectro electromagnético, en la cual una persona puede distinguir los distintos colores.

Plastificante: Aditivo añadido a las tintas que varía la viscosidad y el tiro de las mismas.

Secuencia de impresión: Es el orden en que se imprimen los distintos colores en una máquina.

Tixotropía: Propiedad importante en las tintas grasas por la cual una tinta se comporta de manera distinta a un fluido newtoniano normal. Viscosidad y Tiro.

Tricilíndricas: Son las máquinas utilizadas en la fabricación de tintas que sirven para la trituración y molienda de los componentes de dichas tintas antes de envasarlas.

Vehículo de la tinta: Se dice de los componentes de la tinta que sirven para transportar el pigmento y le confieren a dicha tinta distintas propiedades importantes para poder imprimir con calidad y durabilidad.



TINTAS EN ARTES GRAFICAS

Clasificación de las tintas.

Tintas grasas: son tintas viscosas basadas en barnices y en aceites que generalmente contienen resinas y se secan por oxidación.
Pueden subdividirse en función del tipo de secado:

- Penetración de los aceites dentro de los soportes de las bobinas. Por ejemplo tinta para los diarios.
- Oxidación de aceites y resinas que intervienen en la tinta. Ej. Tintas para soportes plásticos o metálicos.
- Evaporación de los aceites por efectos del calor. Ej. Tintas para revistas.
- Combinación de absorción y oxidación. Ej. Las tintas más normales de máquinas de offset.

Las tintas líquidas: Son tintas de baja viscosidad, su secado se produce principalmente por la evaporación de los disolventes que contiene.
En algunos casos también intervienen otros mecanismos de secado:

• Absorción
• Precipitación
• Reticulación por calor. Forma de secado. Le da energía directa a la tinta, en forma de radiaciones, se seca antes.

Las tintas líquidas se aplican en:
• Flexografía. Son las tintas que contienen los disolventes de evaporación más lenta.
• Huecograbado. Generalmente se deposita más cantidad de tinta que en flexografía, y ello obliga a la utilización de disolventes de evaporación más rápida utilización de disolventes de evaporación más rápido.

Tintas para serigrafía.
Intermedia entre las otras dos, ni muy grasas ni muy líquidas.


Componentes de las tintas.

Los pigmentos: Sustancias insolubles que se presentan en formas de finísimas polvo. Tienen la propiedad de dispersarse en el barniz o en el vehículo.
En las tintas offset las cualidades que deben tener los pigmentos utilizados son: Fuerza colorante, resistencia a la luz, resistencia a los agentes físicos que y químicos resistencias al agua y uno adecuada dispersión en el vehículo.
Los pigmentos se clasifican en pigmentos se clasifican en pigmentos minerales o
inorgánicos y pigmentos orgánicos.

Los colorantes: Sustancias solubles en el medio en el que se utilizan: alcoholes, hidrocarburos y otros disolventes. Así por ejemplo las tintas de hueco utilizan colorantes solubles en hidrocarburos como el tolueno o el xileno; en flexografía se utilizan colorantes solubles en alcohol.
La característica esencia de las tintas que emplean colorantes es su transparencia.

Aceites secantes: Los aceites vegetales pueden ser, secantes, semisecantes o no secantes. Su capacidad de secar radica en la propiedad que presenta algunos aceites de solidificarse en contacto con el oxígeno del aire cuando se extienden en capas finas.
El aceite vegetal más corriente es el aceite de linaza, es el prototipo de aceites secantes, se distribuye bien y no es muy caro, hay otros aceites como el de madera de tung con mucho más poder secante, pero también mucho más caro. Estos aceites combinados con resinas sintéticas proporcionan barnices secantes que ofrecen muy buenas características a las tintas de secado rápido.

Aceites minerales: Son aceites que se extraen del carbón y del petróleo, y se utilizan para controlar la viscosidad y el tiro de la tinta acabada. Dependiendo del tipo de tinta que queramos conseguir, se añadirá un determinado tipo de aceites minerales. Es muy importante que el contenido de hidrocarburos aromáticos sea bajo, para que la tinta no ataque químicamente la mantilla de caucho.
Los aceites minerales no se modifican en contacto con el aire, y por tanto, no se endurecen. Se utilizan como único vehículo para las tintas de secado por penetración, destinada a la impresión de periódicos en rotativos, sin túnel de secado.

Resinas: Son las encargadas de proporcional brillo a la tinta. Inicialmente se usaban resinas naturales con la colofonia (resina que procede de los pinos). Pero hoy en día, se utilizan fundamentalmente resinas sintéticas. Según el tipo de tinta se emplean diferentes tipos de resinas:

- Resinas de hidrocarburo, y resinas fenólicas, permiten una excelente colocación de la tinta sobre el soporte y dan un brillo bastante bueno.
- Resinas alquímicas. Son fundamentales para la correcta imprimibilidad y comportamiento de la tinta en presencia del agua. Esta resinas son las que condicionan el equilibrio agua-tinta en la máquina.

Disolventes: Es aquel líquido que tiene la propiedad de disolver a la resina. Los disolventes son unos de los principales componentes de las tintas líquidas. Las tintas líquidas pueden ser, en base agua, donde el disolvente mayoritario es el agua y en base disolvente donde los disolventes más utilizados son:
- Alcoholes
- Esteres
- Cetonas
- Hidrocarburos

Las características que tienen que cumplir los disolventes son:
- Solubilizar totalmente las resinas que se quieren utilizar.
- Ser económico y fácil de encontrar en el mercado.
- Evaporarse rápidamente
- Tenerse una baja retención en la capa impresa
- No ser agresivo con los materiales de los clichés o de los rodillos de las máquinas de imprimir
Las principales funciones del disolvente además de disolver la resina son formar el vehículo que transportará la materia colorante y dar a la tinta la fluidez necesaria para poder ser impresa.

Aditivos: Se añaden a la tinta para modificar alguna de sus propiedades. Pueden subdividirse en:
Aditivos añadidos por el fabricante y aditivos añadidos por el impresor.

Los aditivos añadidos por el fabricante son:
- Secantes: Son productos encargados de acelerar la reacción de polimerización de los aceites en presencia del oxígeno del aire. Generalmente se utiliza sales de cocato o de manganeso.
- Anti:secantes: Retardan el secado de la tinta e impiden la formación de pieles en el tintero y en la batería de rodillos de distribución. No influyen en el secado final del impreso.
- Ceras: Son productos químicos para que la tinta tenga una solidez adecuada y para aumentar su resistencia al rozamiento. En cambio son las responsables de que las tintas tengan menos brillo.
- Correctores de viscosidad y del tiro.

Los productos añadidos en el taller son:
- Suavizantes: Sirven para reclucir el tiro y la viscosidad de la tinta, además de funcionan con pasta antiarrancado.
- Cargas o blancos de alargamiento sirven para rebajar el tono de la tintan.
- Pasta antirepinado: Actúa aumentado de 10 a 15 veces la medida inicial de sus partículas y sirviendo de soporte para el siguiente pliego. Una vez que ha cumplido su misión, es absorbida por la misma tinta o por el papel.


Factores que afectan al secado de la tinta.

El grado de acidez de la superficie del papel. El ph puede variar notablemente el tiempo de secado de una tinta. La acidez del papel proviene de sustancias utilizadas durante su proceso de fabricación. Cuando el papel es bastante ácido los secantes de la tinta quedan anulados. El grado de acidez del papel no modifica la velocidad de secado de la tinta si el ambiente es un poco húmedo.
Como ejemplo se puede decir que en papeles para imprimir con tintas de secado por oxidación el valor del ph del papel no debe ser inferior a 5.

El grado de ph de la solución de mojado. Una solución de mojado demasiado ácida puede provocar al transferirse al papel un descenso del ph de este y retrasar el secado.

El grado de humedad del ambiente.

La temperatura.