Analisis de la composició d'un anunci

Grau de conocitat

El grau de conocitat es una mesura que ens indica lo prop p lluny que esta un original de la realitat.

Fotografia a color grau 8
Fotografia b/n grau 7
Pintura realista grau 6
Representació figurativa no realista  grau 5
Pictograma grau 4
Esquema motivats grau 3
Esquemas arbitraris grau 2
Representació no figurativa

Quantitativament complexe o qualitivament complexe

Quantitivament complexe significa que per entendre toto lo que hi ha dibuixat he de dedicar un temps a admirar el projecte. En cambi totes le coses es poden entendre.

Qualitivament complexe

Es facil veure que es peró s'a de buscar en doble sentit. Requereix un esforç mental, un raonament per poder entendre el sentit complert de la obra.

Imatge pregnant

Una imatge que ens impacta i per la cual cosa es facil de recordar.

Imatge figurativa

Imatge monosèmica

Es una imatge que té nomes un significat.

Imatge polisémica

Una imatge en la cual por tenir més d'un significat.



Exemple:

Teoria de la inferència i percepció

Teoria de Gibson

La psicologia de la Gestalt

Forma part dels pensaments de la filosofia moderna, aquesta relacionada amb les condicions innates del nostre cervell.
La percepció del món és un procés d'organització, d'ordenació de les dades sensorials per conformar-los amb un cert nombre de categories i “lleis” innates que pertanyen al nostre cervell.Com deia Wolfgang *Köhler, percebem tot com un esquema total i no com la suma de les seves parts. És a dir, no es pot conèixer un fenomen analitzant les parts de manera independent.La percepció és una totalitat organitzada de manera, que l'alteració d'un element afectaria a tot el conjunt.

Llei de la proximidad: La percepció depèn de la distancia en que estiguin els elements, tenin tendència a agrupar los elementos segun la distacia.

Llei de la igualtat: tendéncia a agrupar les formes.

Llei de tancament: las formas cerradas y acabadas son mas estables visualmente. Tendemos a cerrarlas y completarlas con la imaginación.

Llei de la bona corva o del destí comú: Los detalles que mantienen un patrón o dirección tienden a agruparse juntos, como parte de un modelo. Es decir, percibir elementos continuos aunque estén interrumpidos entre sí.

Llei de moviment: Ante un conjunto de elementos percibimos como un todo aquellos que se desplazan a la vez, y en la misma dirección, aún no siendo los más próximos entre sí.

Llei de l'experiència: Desde el punto de vista biológico, el propio sistema nervioso se ha ido formando por el condicionamiento del mundo exterior.

Llei de figura - fons: Entenem per figura un element que existeix en un espai o camp destacant-se en la seva interacció amb altres elements. El fons és el que sosté la figura.

Llei de la pregnància: 

Dinamositat en la imatge

c1s1ud405 Gomes by LupeGomes

Ritme- succeció  d'elements repetitius. 

Es port crear per contrast, colocar dos colors contrastats en la imatge.

Gradient, un objecte que va de gran a petit o de petit a gran. 

Y la gerequia, colocar els objectes per ordre de importancia.

Direcció- incluir l'espectador crean lineas de direcció cap l'interior de la composició.

Profunditat- creant punts de fuga

La tensió: 

Forma- formas irregular crean tensió

Proprcio- desporpocionadas

orientació

contraste

profunditat

sinstèsia - implica més de un sentit

ritme: ens referim a l'abstracció a partir de la repeticío dòbjectes

Formes retòriques

s1c1ud407 Gomes by LupeGomes

Spots publicitarios de marcas rivales

Este tipo de publicidad no esta permitido en nuestro país, pero en cambio es totalmente legal en estados unidos. Os dejo con una pequeña pincelada de lo que se puede llegar a hacer en una publicidad libre.

McDonalds vs Burguer King



Coca-Cola vs Pepsi



Audi

Composicó

Pagina web per entendre al composició

Tipos de parrafo

1ª  Paràgraf banderado /quebrado

Si es diu abanderado el dret i l'esquerre farà referència a la part parteix inicial del paràgraf.

Si es denomina quebrado dreta o esquerre es mirés segons el costat del paràgraf que aquesta fracció (desigual) 

S'utilitza per a textos curts, com pot ser els peus de foto.

2º  Paràgraf Modern

Totes les lineas comencen i acaben de forma justificada, excepte la ultima que es denomina, linea curta.

3ª  Paràgraf Ordinari

És un paràgraf en el qual totes les seves *lineas estan justificades excepte la primera que té sagnia i la ultima que és curta.

4ª  Paràgraf Justificat

Totes les lineas comencen i acaben en el mateix punt.

5ª  Paràgraf Centrat o Egipci

Cap dels seus lineas és igual.

Mai s'utilitzessin guions.

6ª  Paràgraf Francès 

Totes les lineas tenen sagnia excepte la primera i la ultima que és curta.

Es pot utilitzar partició de paraules.

Una utilització corrent d'aquest tipus de paràgraf és el d'un diccionari.

7ª  Paràgraf Basi de lampara

La primera linea té una certa mesura i des d'aquí les següents van disminuint de grandària.O al contrari augmentant.

8ª  Paràgraf Triangulo Espanyol

Paràgraf justificat excepte la ultima linea que és centrada.

9ª  Paràgraf dins d'una forma o d'un traçat

Ej:

Grafismes i contragrasfismes

Interletraje
Per interletraje s'entén l'espai en blanc que separa un caràcter d'un altre. 
Aquest espai en blanc no ha de ser igual per a tots els parells de caràcters, sinó que en funció de la seva forma ha d'anar variant perquè visualment sembli uniforme. En ocasions pot ser negatiu, és a dir, quan en lloc de separar-se els caràcters s'ajunten i s'acoplen.

Kening
Espai entre parells de caràcters. Quan es dissenyen les fonts es designa un kerning predeterminat per a cada parell de caràcters, que pot ser modificat posteriorment si fos necessari.

Exemple de kerning de tres parells de caràcters de la mateixa grandària i pertanyents a la mateixa font.

Traking 

Es un interletraje general que sirve para aumentar o reducir conjuntamente el espacio entre caracteres y entre palabras.

Quatratin
es el cos de la lletra amb la qual es treball.
1 quatrati es l'espai de M
1/2 quatrati es l'espai de N

Espai entre paraules Espai en blanc entre paraules que faciliten la llegibilitat del text. L'interlineat  És la separació entre línies de text. Es defineix com la distància entre les línies base de dues línies de text consecutives. Així doncs, per al seu càlcul hem de mesurar aquesta distància.

Espai entre paràgrafs

És l'espai en blanc que ens trobem entre dos paràgrafs. Aquesta separació sol ser major que la que existeix entre dues línies de text i per calcular-ho hem de mesurar la distància entre els dos paràgrafs (distància entre la línia base de l'última línia de text del primer paràgraf i la línia base de la primera línia de text del segon paràgraf) i restar-li l'interlineat.



Lineas viudes 
La viuda es la primera linea d'un paràgraf es queda sola al final d'una columna o pagina.

Lineas òrfenes 
La òrfa es la ultima linea d'un paràgraf que passa a la següent columna o pagina.

Cassificacions tipográfiques

Concepte de tipografia, família i fonts tipogràfiques

Tipus és igual al model o disseny d'una lletra determinada.

Tipografia és l'art i la tècnica de crear i compondre tipus per comunicar un missatge. També s'ocupa de l'estudi i classificació de les diferents fonts tipogràfiques.

Font tipogràfica és la que es defineix com a estil o aparença d'un grup complet de carácters, nombres i signes, regits per unes característiques comunes.

Família tipogràfica, en tipografia, significa un conjunt de tipus basat en una mateixa font, amb algunes variacions, tals, com per exemple, en el grossor i amplària, però mantenint característiques comunes. Els membres que integren una família s'assemblen entre si però tenen trets propis.

Parts que componen un tipus

Altura de les majúscules: És l'altura de les lletres de caixa alta.

Altura X: Altura de les lletres de caixa baixa, les lletres minúscules, excloent els ascendents i els descendents.

Anell: És l'asta corba tancada que formen les lletres "b, p i o".

Ascendent: Asta que conté la lletra de caixa baixa i que sobresurt per sobre de l'altura x, tals com les lletres "b, d i k".

Asta: Tret principal de la lletra que la defineix com la seva forma o part mes essencial.

Astes muntants: Són les astes principals o obliqües d'una lletra, tals com la "L, B, V o A".

Asta ondada o espina: És el tret princial de la lletra "S" en majúscula o "s" en minúscula.

Asta transversal: Tret horitzontal de les lletres "A, H, f o t".

Braç: Part terminal que es projecta horitzontalment o cap amunt i que no es troba inclosa dins del caràcter, tal com es pronuncia en la lletra "I, K i L".

Cua: Asta obliqua penjant que formen algunes lletres, tals com la " R o K ".

Descendent: Asta de la lletra de caixa baixa que es troba per sota de la línia de base, com ocorre amb la lletra "p i g".

Inclinació: Angle d'inclinació d'un tipus.

Línia base: La línia sobre la qual es recolza l'altura.

Orella: És la terminació o terminal que se li afegeix a algunes lletres tals com a "g, o i r".

Rebaba: És l'espai que existeix entre el caràcter i la vora del mateix.

Serif, rematada o gràcia: És el traç o acaba d'un asta, braç ocola.

Formes d'una terminal: Serif o serifas

Existeixen cinc elements puntuals, serveixen per classificar i identificar a les diferents les famílies tipogràfiques:

- La presència o absència del serif o rematada.
- La forma del serif.
- La relació corba o recta entre bastons i serifs.
- La uniformitat o variabilitat del grossor del traç.
- L'adreça de l'eix de engrosamiento.
D'acord amb això podem fer una anàlisi i reconèixer als dos grans grups fonamentals:

Tipografies amb serif: Els tipus de carácteres, poden incloure adorns en els seus extrems o no, aquests adorns en les seves terminacions, es denominen serif o serifas.

Tipografies sans serif o de pal sec: És la tipografia que no conté aquests adorns, comunmente cridada sanserif o (sense serifas ), aquestes no tenen serif i actualment s'utilitzen en molts tipus de publicacions de text imprès.

Classificació de les famílies tipogràfiques

Les serif es classifiquen en les següents classes: Romanes Antigues, Romanes de Transició, Romanes Modernes i Egípcies.

Les sans serif es classifiquen com: Grotesques, Neogòtiques, Geomètriques i humanístiques.

Família de lletres Romanes Antigues

Es caracteritzen pels següents detalls:

- Són lletres que tenen serif.
- La seva terminació és aguda i de base ampla. 
- Els traços són variables i ascendents fins i descendents gruixos.
- L'adreça de l'eix de engrosamiento és obliqua.
- L'espaiat de les lletres és essencialment ampli.
- Un pes i color intens en la seva aparença general.
Podem incloure en aquest grup de les lletres romanes antigues: Garamond, Caslon i trajan.

Aquest tipus de lletra compleix amb les característiques citades, ja que identifica a dues etapes de la seva construcció original. En la Roma antiga les lletres eren traçades amb pinzell quadrat i posteriorment gravades a cisell sobre la pedra. Les lletres romanes antigues també es denominen Garaldas, en clar homenatge a dos grans tipógrafs de l'època del Renaixement: Claude Garamond i Aldus Manutius.

Tipografies Romanes de transició

Són un tipus de família tipogràfica en procés de les romanes modernes.

Les romanes de transició es distingeixen per les següents característiques:

- Tenen serif.
- El serif és de terminació molt més aguda que les antigues.
- Els traços són varibles, igual que les antigues, però les diferències entre fins i gruixos són més marcades sense arribar al contrast que marquen les modernes. D'altra banda les minúscules guanyen redondez
- L'adreça de l'eix de engrosamiento està més prop de ser horitzontal que oblic.

Inclouríem en aquesta secció la tipografia, Baskerville, Estafis, Century

Romanes modernes o didonas

Es caracteritzen pels següents trets:

- Tenen serif.
- La serif és lineal.
- El serif es relaciona angularment amb el bastó de la lletra.
- Els traços són marcadament variables, molt més que en el cas de les romanes antigues.
- L'adreça de l'eix de engrosamiento és horitzontal.
- Les cursives són molt inclinades, ens fan referència a l'escriptura cal·ligràfica.
El gravat en coure defineix aquesta classe de tipografies. També les romanes modernes són ditas Didonas, nom format a partir de Fermín Didot i Giambattista Bodoni, rellevants tipógrafos del Segle XIX. El llenguatge d'aquestes tipografies ens porten clarament als resultats de la Revolució Industrial.

Inclouríem dins d'aquest grup la tipografia, Bauer Bodoni, Didi, Caxton, Ultra Condensed.

Tipografia Egípcia

Es defineixen per les següents característiques:

- Tenen serif.
- El serif és tan gruixut com els bastons, aquesta és la principal característica que la identifica.
- Pot ser quadrat (Lubalin Graph, Robotik) o ben rodó (Cooper Black).
- Les relacions entre serif i bastó poden ser angulars (Memphis) o ben corbes (Clarendon).
- L'adreça de l'eix de engrosamiento és normalment horitzontal.

Els primers tipus de la família Egípcia, entren en joc cap a l'any 1820, amb el primer tipus la "clarendon". El tipus clarendon és de rigorosa actualitat, igual que el Egyptienne usat en fotocomposició. Ofereixen cossos mitjans per ser usats com a textos de llibres.

La italiana

Consisteix en una espècie d'egípcia molt estreta, denominada per alguns Colonial i per uns altres Italiana. La seva principal característica resideix en el fet de presentar bastons horitzontals més gruixuts que els verticals, en forma inversa al corrent. És una petita família, amb tipus molt harmoniosos i molt adequats para determinats titulars.

Inclouríem en aquesta secció la tipografia, Playbill.

Tipografia grotesques

Denominades Grotesque a Europa i Gothic a Amèrica, són d'origen vuitcentista. Són les primeres versions de sans serif derivades d'un tipus egípcia, només que en aquest cas s'han eliminat les rematades.

Cridades pels anglesos i americans sant serif, indicant amb això que els bastons no presenten cap rematada, i citades a Espanya, com a lletres de pal sec. Les grotesques formen una família molt àmplia de tipus, dins dels quals es multipliquen les variants: en rodona, cursiva, ampla, estreta, fina, semibold, extrabold... sent precisament aquesta extensa varietat de formes, una de les característiques principals de les grotesques actuals.

El primer tipus de la família grotesca apareix l'any 1816, però en la pràctica no va ser coneguda i difosa fins a l'any 1925, quan va aparèixer la famosa Futura, obra del gravador Paul Renner, un tipus de lletra que ha inspirat a tots els tipus existents de grotesca.

Les més representatives d'aquest grup: Futura Haas o Helvètica o Akzident, Univers i Franklin Gothic.

Geomètriques o de pal sec

Es tracta de lletres de pal sec i d'ulls teòrics, basats en formes i estructures geomètriques, normalment monolíneas. S'empren deliberadament les mateixes corbes i línies en tantes lletres com sigui possible, la diferència entre les lletres és mínima. Les majúscules són la tornada d'antigues formes gregues i fenícies.

Destaquem dins d'aquesta família la: Futura de Paul Renner, 1927, la Eurostile o la Indústria.

Humanístiques

Aquest tipus de sans serif està basada en les proporcions de les romanes. Les majúscules inscripcionals i el disseny de caixa baixa de les romanes dels segles XV-XVI. No són monolíneas i són una versió de la romana però sense *serifs. Alguns exemples d'aquests tipus: Gill Sans, Stone Sans, Optima.

Destaquem a Edward Johston, cal·lígraf rellevant de l'època, amb la seva creació en el tipus de Pal Sec per al Metre de Londres en 1916. Va significar un gran pas referent a les característiques habituals fins llavors presents en aquests tipus.

Les angleses o manuscrites

Una família de gran nissaga i noblesa, actualment arruïnada. Aquest tipus cal·ligràfic es troba representada a ploma i pinzell. La família de lletra anglesa, com la gòtica és una relíquia de temps passats, quan el rei Jorge IV d'Anglaterra se li va ocórrer un dia de l'any 1700, sol·licitar-li al fonedor francès Firmín Didot una lletra manuscrita, imitant l'anglesa manuscrita.

Les cursives angleses neixen de l'escriptura comuna amb ploma d'acer derivada del segle XIX. Destaquem entre elles: les Snell English o les Kuenstler.

Formen part també dels tipus de lletra manuscrits o cal·ligràfics la del tipus Mistralenc, veritable troballa del gravador Excoffon, qui va aconseguir un alfabet manuscrit de caixa, les lletres de la qual enllacen perfectament.

Les lletres ornamentadas o fantasia

Les del tipus decoratives no pertanyen a cap classificació exacta. L'ornamentació de lletres i tipus va aconseguir la seva màxima esplendor cap a la primera meitat del segle XIX, precisament quan es va iniciar la litografia industrial. A causa de la fàcil talla de la fusta, les filigranes i ornamentacions van envair al tipus.

L'ornamentació tipogràfica existeix des de fa molts segles, primer amb les lletres cabdals adornades, en els temps del Uncial, el Carolingi i el Gòtic, més tard amb les capitals del Renaixement. Una altra mostra precedent d'ornamentació la de l'antic Caslon.




NOVARESE

 A Novarese se li pot considerar com un dels últims artesans i hereus de la tradició gutemberiana, preocupat a conèixer el detall i matisar-ho en un continu exercici d'aprenentatge històric.

Va néixer en 1920 en Pontetura Monferrato encara que aviat la família es va mudar a Torí, on va començar els seus estudis en la Scuola Artieri Stampatori. Sota el tutelaje de Francesco Menvey, Novarese va aprendre tipografia, litografia, xilografia i gravat en coure. Posteriorment Novarese es passaria 3 anys estudiant en una escola especialista en Tipografia, la Scuola vaig donar Tipographica Paravia, a la qual tornaria després de la segona guerra mundial com a professor d'estètica de la tipografia. En 1936 va començar els seus estudis en el Taller d'Art de la fosa Nebiolo a Torí, on va passar gairebé quaranta anys de la seva carrera creativa. Turinese Nebiolo havia estat la principal fosa de fonts italiana des del segle XIV.





El tipus més conegut de Novarese, Microgramma, dissenyat juntament amb Alessandro Butti serà un “modernisme” italià, amb el concepte de “modern” del segle XX: “àgil, net, elegant i despullat de la seva essència”. És una font sans serif que es va desenvolupar entorn d'un quadrat on les cantonades han estat arrodonides. Aquesta tipografia va ser creada com un pla d'estudis i posteriorment es va publicar una versió més reduïda a la qual es va denominar Eurostile (1962). Es va fer molt popular per ser un tipus que evoca la tecnologia i reflecteix el sabor i l'esperit dels anys 50 i 60, per la qual cosa podem veure la seva aplicació en molts dissenys d'aparells de llavors, per exemple, en els velocímetres d'alguns vehicles. És una font que funciona ben tant en titulars com en petits cossos de text encara que té una caràcter molt marcat a tenir en compte en les seves aplicacions.

Durant la seva carrera va guanyar una infinitat de premis i medalles, incloent una medalla d'or en la fira de comerç i exposicions de Milà. En 1956 Novarese publicaria una classificació tipogràfica així com la seva prontuario o compendio de regles de combinacions. Un assaig tipogràfic i un model que neix de la necessitat de posar ordre a l'acumulació històrica de caràcters i que rebria una gran ovació per part de les associacions professionals d'Itàlia i de tot el món. Amb això consolidaria la seva carrera i la seva posició com a director de Nebiolo.

Va deixar la fosa Nebiolo en 1975, per començar una carrera en solitari com a dissenyador tipogràfic. Els treballs que va publicar d'aquí d'ara endavant segellarien la reputació internacional de Novarese, rebent en 1979 el Compasso d’Oro. Va continuar el seu treball fins a 1995 -any en què moriria- amb el seu últim disseny tipogràfic, Agfa Nadienne, que va ser completat just abans de morir.


VOX

Maximilien Vox, un dels seus fundadors i, sense cap dubte, una de les grans figures de la tipografia francesa del segle XX.

Nascut el 16 de desembre de 1894 en Condé-Sud-Noireau (Calvados), el seu veritable nom era Samuel William Théodore Monod. Gravador, dissenyador gràfic, il·lustrador, periodista, editor, crític d'art i estètica, historiador de la lletra i de la tipografia, va estudiar en Rouen i va acabar els seus estudis de secundària a París.
Cap a 1914 comença a publicar els seus dibuixos humorístics en L’Humanité, Floréal, La Guerre Sociale. Més endavant va treballar amb secretari de redacció de la revista de Paul Iribe, Li Mot, on va conèixer a Jean Cocteau. Aleshores, signava les seves il·lustracions com Sam Monod o Esmono però va haver de canviar la seva signatura perquè a la seva família –de religió protestant- no li semblava correcte que utilitzés el seu cognom, máxime tractant-se de dibuixos de crítica social.
Després del seu matrimoni en 1917, comença a practicar el gravat i s'instal·la a París, on treballa per a la signatura Plon i, després, per a la casa Grasset. Aquests seran els seus inicis al món de la tipografia. En 1926 rep el premi Blumenthal per les cobertes dels llibres que havia dissenyat per a la col·lecció “Els Cahiers verts”, de Bernard Grasset.
Artista eclèctic, dissenyador de cartells i de publicitat, la seva relació amb la tipografia creix quan comença a treballar per Deberny et Peignot. Entre 1928 i 1934, realitza per a aquesta fosa Els divertissements typographiques, una publicació on presenta, mitjançant models compositius, les creacions tipogràfiques de l'empresa. Al mateix temps, continua la seva carrera com a periodista, traductor i caricaturista polític.
Entre octubre de 1936 i abril de 1940, publica el periòdic literari Micromégas i dissenya cobertes per a la revista Li Document.
En esclatar la Segona Guerra Mundial, Vox treballa per al Ministeri d'Informació –sota el comandament del mariscal Pétain- i en 1942, funda la Unió Bibliófila de França on es dedica a la producció d'edicions limitades.

Després de l'Alliberament, es consagra a la tipografia i en 1949, al costat d'Emmanuel Olive, engega la revista Caractère, al capdavant de la qual estarà fins a mitjan anys seixanta.
En 1952, al costat de Jean Garcia, Jean Giono, Lucien Jacques i Robert Ranc, funda les “Trobades Internacionals de Lure”, al poble de Lurs-en Provence, un lloc que, des de llavors, es convertirà en referència obligada per als especialistes en disseny, arts gràfiques i tipografia de tot el món. Així mateix, crea el grup de “Compagnons de Lure”, una associació registrada oficialment en 1957.
Vox va anar també professor de la École du Louvre i de la École donis Beaux-Arts. Sensibilitzat amb els problemes de la creació tipogràfica, la història de la lletra i les seves transformacions al llarg del temps, en 1954 va proposar la classificació tipogràfica que porta el seu nom i que més tard va ser adoptada per ATypI, sota la denominació de “Vox-ATypI”.
Va ser, a més i al llarg de la dècada de 1950, un dels motors del moviment denominat “Grafia Llatina”, -del que va formar part i va anar també impulsor Enric Crous-Vidal-.
Maximilien Vox va morir en Lurs el 18 de desembre de 1974.

Fixas de color

Original en bn

Pintado

Original en bn

Pintado

Troquel de la carpeta

troquel carpetaok by LupeGomes

 

Troquel de las fichas interiores

fichas by LupeGomes

Arts finals

Que et transmeten el colors

VERMELL

Univers Adrian Frutiger

s1c1ud307_gomes1 by LupeGomes

Tipografias

s1c1ud306 Criado Fernandez Gomes by LupeGomes

Diagrama

Cración de imagenes mediante texto

Collage descriptivopersonal

Abuelete

Amb la utilització de aquestes tres imatges y mascaras de capa y seleccións hem de arribar al resultat.

Resultat

Calendari modernista

Esta creat amb les creación de el ilustrador modernista MUCHA. 

Cada color te el color subjectiu de una estació.

Contra portada