Materials de producció

Propietats dels suport paperers

El coneixement de les propietats dels suports paperes ens ajudara a escollir el suport adient per el producció d'un producte i sobretot a evitar problemes de reproducció.

Propietats:
. Òptiques
. Físiques
. Químiques
. Que influeixen directament en la impressió
. Que influeixen directamente al producte imprés

Preopietats Òptiques
Són aquelles que perceben a cop de vista, aqueste propietas depenen de caracteístiques pròpies del suport paperer, la font de lluminositat que incideix en el mateix i la geometria de mesura de l'aparell.

1.1 Blancor

Es tracta d'una propietat subjectiva, depén de la persona que l'aprecie.
Dependrà de l'acabat que tingui el suport aperer, si és mat, brillant, setinat, llis, ...
La blancor s'associa amb l'asència de groc o la presència de blau, és per aixó que a la frabricació del paper s'afageixen colorants blaus.
L'oxid de magnesi s'utiliza com a blanc patró i si lo assigna un valor de 100% blanc
El grau de blacor s'augmenten mitjançant colorants blaus, blanquejadors òptics, agents blanquejants i pigments blancs.

Mesura tradicional del grau de blancor:
- Mitjançant la mesura del percentatge de reflexió mitjançant un colorímetre, un espectofotòmetre o un especto-denditómetro.
- Amb el desintròmetre podem deduir el tipos de blanc:
. Cian, blanc níveo
. Magenta, blac marfil
. Groc, blanc groguenc
. Gris, blanc perla

1.2 Color

És la tonalitat que té el suport. És també una característique subjectiva.
S'aconseguix mitjançant l'addició de pigments o colorants en massa. Es pot apreciar de quin es tracta rascant la superficie del paper.
Factor que influeixen sobre el color observat:
- Naturaleza superficial dels objectes.
- Constitució de la retina de l'ull humà.
- Composició de la llum que incideix sobre el paper.
El color es pot mesurar per comparació amb mostres estàndars o bé amb un colorímetre, espectofotòmetre o un espectro-densitòmetre.

1.3 Lluminositat

La lluminosotat afecta al contrast, als valors tonals de la imatge i a l'aspecte global del producte imprés.
Els papers brillants gridan l'atenció de l'observador, però asegons a quins productes pot arribar a ser prejudicial.
la mesura de la lluminositat es pot fer per comparació amb mostres estàndar o amb un densitòmetre.

1.4 Opacitat

Es la capacitat de no daixar pasar llum al seu través.
L'opacitat dels suport paperers:
- Augmenta en acolorir el suport.
- Ès major en papers porosos i poc densos que en els calandrats.
- Augmenta amb el gramatge del suport.
- Els papers estucats són més opacts que els no estucats.
- Disminueix amb el refinat.
-Disminueix si al supor se li afegeixen ceres o olis.

Es mesura amb un densitòmetre mutjançant la fòrmula: D sobre negre/ D sibre blanc x 100

1.5 Brillantor

Grau de la llum reflexada a 45º, 60º, 75º, s'aconseguiex per calandrat.
Podem dir que la brillantor d'un suport:
- Aungenta amb el gramatga.
- Depen de la composició de la capa d'estuc.
- Agmenta amb la llisura superficial.
- Augmenta amb el calandrat.
- A més brillantor del paper, més brillantor de la tinta.

Mesura de brillantor amb brillòmetre:
- Paper mat: 5-20%
- Papers semimats: 20-40-%
-Papers brillants: 40-80%


Propietats físiques

2.1 Porositat

Es defineix com la relació entre el volum d'aire del suport paperer respecte al volum total.
Els suports paperers són materials porosos i, en funció de la densitat, el volum d'aire presents en els mateixos pot anar d0un 15 fins a un 70% de volum.
La porositat varia en funció del procés de fabricació:
- Tipus de fibres.
- Tipus de refinat.
- Encolat interior o superficial.
- Pressió surant la formació del full.
- Calandrat.

2.2 Llisor superficial

Fa referència a la dirferència existent entre una superfície totalment palna i la que presenta el paper.
Tipos de llisor:
- Aparent: Afecta a les propietats òptiques.
- De comportament: Depend lde l'acabat que presenti el suport.

2.3 Gramatge

Es defineix com el pes en grams d'una superfície d'un metre quadrat de suport.
El gramatge està relacionar amb:
- La porositat del suport.
- L'espessor.
- L'acabat.

2.4 Calibre

Es defineix con la distància entre cara i cara del suport. S'expresa en micres.
El calibre està en finció de:
- Irregularitas en una cara del suport.
- Tipus de suport.
- Acabats.
- Càrregues que posseix el suport.
- Tipos de fibre, refinat i porositat.
Es pot mesurar mitjaçant el calibre o amb un micròmetre.

2.5 Densitat aparent

La densitat és la relació existent entre la madda i el volum de la matèria que el constitueix.
La densitat i el volum específic estan relacionats entre si, i varien en funció de:
- Refinat de la pasta.
- Acabats del full.
- Duresa del suport.
- Porositat.

2.6 Duresa i compressibilitat

Es defineix con la resistència que ofereix un paper a ser deformat.
Varia en funció de:
- Grau de refinat de la pasta.
- Porositat del supot.
- Distribució de les fibres.
- A major llisor, menor compressibilitat, i en conseqüència, major duresa.
La duresa d'un suport en mesura amb un duròmetre.

2.7 Estabilitat dimensional

Es defineix con la facultat del suport a mantenir les seves dimensions quan canvien les condicions ambientals, son somesos a tensions durant la inpressió i manipulats
La estabilitat dimencional depen de:
- L'humitat relativa de l'aambient.
- El refinat de la fibra.
- Com més llarga és la fibra, major estabilitat dimensional.
- Com major és la composició fibrosa, menos estabilitat dimensional.
Per minimitzar el problema s'aura de tenir en compte:
- Que la humitat del suport sigui lleugerament superior a la de l’ambient. En cas contrari, cobrir les piles amb fundes de plàstic impermeables.
- Que al imprimir per òfset es treballi amb la mínima quantitat d’aigua possible.
- Que la direcció de la fibra sigui l’adient

2.8 Uniformitat interna

Es defineix com la homogeneitat, en quantitat i qualitat, en què les fibres es troben distribuïdes dins el suport.
La uniformitat dimencional depend pertant de la distribució, el tamany i el tipus de fibra.
La mesura de l'estructura interna es fa mitjançant:
- Microscopi.

Propietats químiques

3.1 Grau d'acidesa

L’acidesa i l’alcalinitat d’una solució aquosa s’expressa mitjançant una escala de base logarítmica amb valor de pH que oscilen entre 0 i 14. Un valor de ph entre 0 i 7 ens parla d’una substància àcida, un valor de ph = 7 ens parla d’una substància neutra i un valor de ph entre 7 i 14 ens parla d’una substància alcalina.
Un pH massa àcid del suport paperer provoca:
- Emulsió de l’aigua amb la tinta.
- Retard en l’assecatge de la tinta.
- Envelliment del suport paperer.
- Disminueix la solidesa del color passat un cert temp.

La mesura del pH es pot fer superficialment o en massa mitjaçant:
- Reactius indicadors.
- Tires de paper indicadores.
- PH metre digitals.

Propietats que influeixen directament en la impressió

4.1 Humitat relativa

 La humitat relativa del suport paperer serà la humitat relativa de l’aire amb que es troba en equilibri.
Aquest equilibri depen de:
- Composició del suport paperer.
- Tipus i quantitats de fibres.
- Tipus i quantitat de càrregues i additius.
La humitat relativa afecta a :
- Assecatge de la tinta.
- La resistència a la tracció augmenta.
- Augmenta la resistència al plegat.


4.2 Humitat absoluta

Es defineix com el contingut d’igua que posseeix un suport paperer expressat en percentatge del seu pes total.
L’absorció d’humitat depen de:
- Tipus de fibres: cotó(5-8%), lli (10%), pasta mecànica (12%).
- Procés de fabricació.
- Tipus de càrregues i additius que s’hi afegeixen.
Com a conseqüència de l’absorció d’humitat, el suport paperer es dilata (més a contrafibra) i això pot ocasionar problemes de registre i de falta de planeitat.

4.3 Absorció

Es defineix com la velocitat en què la tinta penetra en el suport i la quantitat relativa que passa de la superfície a l’interior
L’absorció depen de:
- Composició i distribució de les fibrers en el paper.
- Tipus de càrregues.
- Tipus d’additius.
L’absorció disminueix amb:
- Grau de refinat de la pasta paperera.
- Revestiment superficial del suport paperer.
- Calandrat.
- Encolat superficial.

4.4 Sentit de la fibra

El sentit de la fibra d’un suport ve donat per la direcció de la màquina en el procés de fabricació del mateix. Es refereix a la alineació de les mateixes en la direcció de la fabricació.
La direcció de la fibra es distingueix:

-Els suports paperers es radguen amb més facilitat.
-Els suports paperers es dobleguen amb més facilitat.
-La ressistència a la tensió és més gran.
-La rigidesa dels suports paperers és més gran.
-La tendència a curvar-se dels suports paperers és més gran a contrafibra.
-L’estabilitat dimensional dels suports paperers és més gran en el sentit de la fibra.
-En edició, la impressió s’ha d’efectuar de forma que la direcció de la fibra sigui paral·lela al llom dels llibres.

4.5 Neteja superficial

Quan parlem de neteja superficial d’un suport paperer, ens referim fonamentalment al desprendiment tant de fibres com de càrregues o pigments produïts en processos de tall, fricció entre fulls, empaquetat.

4.6 Planeitat

El suport paperer ha de ser plà, ja que sinó presentaria problemes de
- Falta de registre.
- Problemes d’entrada en màquina.
- Doble impressió.
L’orientació de les fibres, la composició de les mateixes, les càrregues i els pigments, influiran en la planeitat dels suports perquè els afecten els canvis dimensional i el curvat quan se’ls sotmet a canvis d’humitat.

4.7 Enquadrat

La falta d’enquadrat del suport paperer produirà problemes tant d’impressió com de postimpressió.
Parlem de manca d’enquadrament quan:
- Existeix diferència de longitud entre les diagonals del plec.
- El plec presenta vores no rectes (cóncaves o convexes).

4.8 Blistering

Són bombolles que poden aparèixer en el suport paperer a causa de la formació de vapor en el seu interior i que no ha pogut sortir a la superfície.
Solen aparèixer amb major quan:
- S’imprimeixen masses de tinta  en ambdues cares.
- Suports paperers mat o couché, estucats per les dues cares.
- En màquines en les que la impressió es realitza cautxú contra cautxú.
- No solen aparèixer en suports estucats per una cara o no estucats.

4.9 Resistència a la tracció o tracció

Es pot definir com el màxim esforç de tensió, sota unes condicions determinades, que pot suportar un suport paperer abans que es produeixi el trencament del mateix.
La resistència a la tensió depen de :
- Sentit de fibra del paper; és més gran en el sentit de la fibra.
- Gramatge del paper; augmenta amb el gramatge.
- Unió entre fibres.
- Càrregues que s’apliquen.
Factors que hi influeixen:
- Humitat relativa; si augmenta disminueix la resistència.
- Refinació de la pasta; si augmenta llavors augmenta la resistència.
- Càrregues; si augmenta el % de càrregues, disminueix la resistència.
- Gramatge; augmenta fins un gramatge de 110.
- Longitud de les fibres, com més llargues més resistència.

4.10 Resistència a l'arrancat

Es pot definir com la falta de cohesió superficial del suport paperer.
Depèn de:
- Tir de la tinta: a major tir més probabilitat d’arracament.
- viscositat de la tinta: com més viscosa, més probabilitat d’arrencament.
- Grau d’encolat de les fibres: a major encolat, menor probabilitat d’arrencament.
- Velocitat d’impressió: l’arrancat augmenta amb la velocitat.
- Longitud de les fibres: com més llargues, menor probabilitat d’arrencament.
- Percentatge de càrregues: si augmenten, la probabilitat d’arrencament és menor.
- Refinat: en augmentar, la probabilitat d’arrencament és menor per la unió entre fibres.

Propietats que influeixen en el producte imprés

5.1 Resistència al plegat

Es pot definir con les vegades que es pot plegar un paper abans de la seva ruptura.
La seva resistència al plegat és:
- Major a contrafibra.
- Major si el tamany de les fibres augmenta.
- Major a l’augmnetar el gramatge.
- Major a l’augmentar el refinat.
- Major a l’augmentar el setinat.
- Menor a l’augmentar el % de càrregues.
- Disminueix amb l’envelliment del suport.
- Disminueix si es resseca.


5.2 Resistència a l'abrassió

Hi ha molts suports paperers que durant la seva utilització són sotmesos a friccions, pel que han de tenir una resistència adient per a no trencar-se.

5.3 Resistència a l'aigua

Ens referim al grau de resistència d’un suport paperer en presència d’aigua de la pluja (per a cartells exteriors) o en ambients humits (embalatges de productes alimenticis que han d’estar en cambres frigorífiques).
Aquesta resistència depèn de:
- Quantitat d’igua present.
- Temperatura.
- Grau d’encolat superficial.
- Grau de deteriorament del suport paperer.

5.4 Resistència a la llum o envelliment

Es considera que un suport paperer és poc ressitent a la llum quan en un temps relativament curt, canvia de color cap a un to més pàlid o grogueja.
Els principals factors dels que en depenen són:
- Intensitat i tipus de llum.
- Condicions atmosfèriques (l’humitat i sobretot, la temeperatura).

5.5 Resistència a la calor

El calor fa disminuir la humitat del suport paperer donat que evapora l’igua que conté. Si el paper es sotmés a temperatures elevades presentaren una resistència al rasgat, plegat i arrancat menor, però les seves fibres es degradaran.
Les pastes químiques són més resistents a el calor que les pastes mecàniques.

5.6 Encolat

El grau d’encolat d’un suport paperer està relacionat amb la resistència que ofereix a la penetració d’igua.
El grau d’encolat es pot definir com la capacitat d’absorció que presenta un suport paperer expressat en %.
Hi ha encoltas en massa o encolats en superficie.


5.7 Permeabilitat al vapor d'aigua

Es pot definir com la transmissió d’igua (en grams) d’un costat a un altre del suport paperer per a una superfície d’un metre quadrat, a temperatura constant, durant un dia i una diferència de presió d’igua o humitat relativa determinada i constant.
La quantitat d’aigua que passa a través d’un suport paperer depèn de:
- Superfície de contacte.
- Temps que dura el contacte.
- Diferència d’humitat existrent entre ambdues cares del suport.
- Espessor del suport: inversament proporcional

5.8 Permeabilitat als greixos

Es pot definir com la major o menor facilitat que presenten els suports paperers a la penetració d’olis o greixos. Per això porten com a revestiment partícules plàstiques, resines sintètiques o coles especials.

5.9 Permeabilitat als gasos

Es pot definir com la resistència que ofereix un suport paperer a la penetració i difusió d’un gas (oxígen generalment).

Informació obtigunta de les següents fonts:

PowerPoint: Propietats paper

Materials de Producció

Suports d'impressió

Matèria prima del paper:

• Fibres
• Càrregues i pigments
• Additius

Fibres

Hi ha tres tipos de fibres:

• De fusta
• De no fusta (plantes anuals)
• Sintètiques

Les fibres de fusta son la part més important de la fabricació de paper.

De fibre de paper hi ha de dos tipos:

1- FAFP -> resinoses -> fibres llaguesde entre 2 a 4 mm

Les fibres llargues més utilitzadas son les de Pi i Avet.

Aquestes fibres donan al paper unes característiques concretes con es una major resistencia. 

Perpeteix la circulació de sàvia mitjançant puntuacions alveolades.

Aquest tipos de fibres s'utilitzan per paper de baix gramatge con poden ser bosses de paper.

2- FAFC -> frondoses -> fibres curtes de aproximadament 1mm 

Les fibres curtes més utilitzades són les de Eucalipte, Bedoll i Faig

Aquestes tipos de fibres donan al paper llisos i una bona formació degut a que no queden furats ni grumolls.

Permet la circulació de la sàvia mitjançant vasos molt prims, per aquest motiu pot donar probremes en la impressió en offset.

Aquest tipos de fibres s'utilitzan en papers de gramatge superior a 150 g/m2, la composició arriba gairabé al 100%.

El percentatge de la fibra curta augmenta a mesura a mesura que augmenta el gramatge.

Les fibres de no fusta  també anomenades fibres sintètuques

D'a quest tipos de fibres les és utilitzades don les de residus de canya de sucre i de palla de cereals. Però també es por sabricar paper apartir de fibres de cànem, cotó, espart i lli.

Aquest tipos de fusta tenen mides molt variades:

Palla d'arròs: 0,5 mm

Palla de blat de ordi: 1,5 mm

Espart: 1,1 mm 

Residus de canya: 1,7 mm

Cotó: 30 mm

Aquest tipus de s'utilitza per papers d'alta resistencia. La fabricació d'aquest fulls s'aconsegueis a partir de la dissolució de PE (Pes Especific)

Càrregues i pigments

Son productes de carácter inogánic ( d'origen mineral). Donat que les seves caracteristiques quimicas son molt semblants la principal diferencia entre ambdos es que els pigments tenen un tamany de particula mes petit i mentre que les carregues s'aplican en massa, els pigments s'aplican en superficie.  

El lloc d'aplicació: 

Càrregues en massa

Pigments en superfície

La granulometria:

Càrregues més gran

Pigments més petit

Les carregues son minerals, de color, blanc que s'utilitzan per farcir els espais entre les fibres per millorar algunes de les propietats del paper, com son la opacitat i la blancor. A més augmenta la qualitat de la impressió perque milloran la superficie. 

No obstant la seva utilització tambe també te desventatges ja que produeix una disminució de le resistencia mecanica del paper, al disminuir les unions entre fibres.

Les Carregues mes utilitzades son el caoli, el carbonat de calci, el talc i el sulfat de calci.

Els pigments contribueixen a la millorar determidades proprietats del paper, especialmet la blancor, la opacitat i a aptud d'impressió. Els pigments s'utilitzan especialment en superficie mitjançant la operació anomenat estucat. Aquesta salsa esta feta per 2 0 3 pigments.

Els pigments més utilitzats son el caolí, el carbonat de calci i el dioxid de titani.

Efectes de les càrregues i pigments sobre el paper

Propietats:
1.Químiques (pH)
Encolat en medi àcid i carbonat càlcic.

2.Comportament devant la llum (blancor i opacitat)
Blancor:

Opacitat:
La opacitat augmenta degut al index de refracció, a la finor de pa partícula y a la quantitat de càrrega. Aquest aspectes van vingulats y aungmentan proporcionadament.
Refracció:

3.Densitat
Densitat es igual a la masa partit el volum que ocupa.
d=m/V
Per aixó a més quantitas de càrrega més densitat del paper.
Devant dos papers del mateix gramatge, el que té + densitat té + volum específic i - espessor

Gramatge: relació entre la massa d'un paper i la seva superfície.
Volum especific: relacó entre el volum que ocupa un paper i la seva massa.

4.Grandària de partícula
Quan més fines són les particulas més blancor, més opacitat i més microporositat.


Additius

Productes d'encolat : Són aquell que s'utilitzen per disminuir la premeabilitat a l'aigua. Actualment l'encolat es fa amb un pH neutre, per prevenir l'envelliment pernatur del paper.

Lligands d'estucat: són productes semblants a la cola que fixen els pigments entre si, i al mateix temps a la superficie del paper.

Antiescumants: Tenen la funció de eliminar que aparegui escuma en el procés de fabricació del paper. La escuma disminueix la qualitat del paper i provoca malformacións i fins i tot ruptures.

Resines de resistència en humit: Són productes que s'afageixen per ajudar a conservar la resistencia del paper quan el seu ús comporti la necesitat de resistir a l'aigua.

Blanquejants òptics: Són components que tenen la particularitat de proporcionar al paper la propietat d'emetre una lluminositat blavosa, i per defecte són opticament més blacs.

Colorants: Se utilitzan per aconseguir un paper de un color determinat.

Microbicides: Aquestos productes s'utilitzan per evitar la posible formació de bacteries o otros microorganismes que poden apareixen en circuit de maquines. Poden provocar manches al paper, roctures en la banda, infeccións, ...

Retentius i floculants: Aquest productes s'ajuntan en la fabricació del paper per millorar la fixació dels diferents aditius i cargas evitant que es marxin pel desaigüe.


Fusta

Composició química de la fusta:

Carbihidratos (cel·lulosa + hemicel·lulosa = holocel·lulosa)
Lignina
Altres

Cel·lulosa: Forma part de la paret cel·lular de les cel·lules vegetals. És un hidrat de carboni. La seva Característica principal és el fet de que és hidrófila.

Hemicel·lulosa: Hidrat de carboni polisacàrid de glucosa, galactosa, arabinosa i xilosa. Es una subtància que es degrada fàcilment en la cocció de la fusta, per lo tant el percentatge de hemicel·lulosa a la pasta es menor que la existent a la fusta.

Lignina: És un compost químic complex. És amorf i de color fosc, uneix fortement les fibles i s'ha d'extrure tant per poder separar les fibres com per aconseguir un paper blanc. La lignina provoca que el paper envellexi prematurament sobretot en les zones de cotacte amb l'oxigen. 

Altres: Són compostos que apareixen en una petita proporció con son les resines i les essències (olis aromàtics). 

Preparació de la fusta:

Tallar:
Edat de tall: Frondoses (15 anys)  Resinoses (20 anys)
Diàmetre del tronc: de 15 a 30 cm

Esmotxament: Procés en el qual traiem la copa i les branques de l'arbre. Abans de procés de transport cal tallar els arbres en trosso de 2 - 2'5 metres. La finalitat d'aquest procés és eliminar l'escorça, ja que l'escorsa no aporta fibres i embruta la pasta de paper. Amés requeriria un consum de reactius i energia a l'ora de fabricar el paper. L'escorxament mecanit es realitza amb el tambor escorxador.
És un procés que pot ser mecánic o químic.

Estellat: En aquest procés els trons són reduïts a estelles. El tipos d'estelledor més utilitzat és el de volant. L'estellat es imprescindible per la fabricació de la pasta mecànica de refí, la pasta semiquímica i tante la pasta química. La grandària de l'estella ha de ser uniforme i ha un sedàs que s'encarregue de separar les estelles grans de les petites, les grans es tornan a pasar per la máquina fisn arribar a la mida necesaria.
Les estelles són emmagatzemades en piles o sitges.

Emmagatzematge:
Sòl séc i net
Lloc séc i airejat
Bon drenatge
Fusta ben escorxada

Condicions ambientals normals pel emmagatzematge
humitat (25 a 55 %)
temperatura (25 a 35 ºC)
Aixó impedeix l'atac de microorganismes a la fusta.
L'emmagatzematge de le fusta resinosa es de 1 any i la de la fusta dels arbres frondosos de només 6 mesos.


Tipus de pastes

Mecànica

. Clàssica o de moles
. D'estelles o de refi
. Termomecànica
. Químico-termo mecánica

Química

. Procés al bisulfit
. Procés al sulfat, alcalí o Kraft


Pasta mecànica o clàssica

S'obté a partir de troncs de fusta resinoses. S'aconseguiex mitjançant una mola cilíndrica de superficie abrasiva.

La mola pressiona contra els troncs situats als costats, les capes fibroses són calentades a un 170ºC, per fregament produint l'estovament de la lignina i la separació de les fibres. Mitjançant aquest procés es produeixen estelles petites de grandària de fibra i fibles individuals.
Aquest procés esta constantment humit pequè l'aigua té la funció de absorbir la calor produïda, evitant que la fusta es cremi. Amés renta continuament la mola i fa de vehicle de la pasta ja creada.

Avantatges de les moles clàssiques:

Alt rendiment (90 -98%)
Permet instal·lacions més reuïdes que la pasta quimica
Proporciona bones característiques al paper (volum específic i opacitat)
Usos majoritasris, premsa i cartronet.

Desavantatges:

Propietats físiques baixes
Difícil de depurar
Difícil de blanquejar
Blancor baixa (<80%)


Aquest proces de fabricació de la pasta té el proble de que no es pot utilitzar la fibra curta dels arbres frondosos degut a que tenen el vasos molt prims.
Es per això que es cre un nou mètode de separació de fibres utilitzan desfibradores de dics amb alimentació d'estelles aquesta pasta rep el nom de pasta mecànica d'estelles o refí.

Gracies a quest procés les característiques mecànique augmenten, disminueis la longitus de ruptura, l'índex d'esclat, l'índex d'estripament i el grau Schopper-Riegler.

Avantatges:

La possibilitat d'utilitsar fusta de rebuig de serralleries i troncs torts per la fabricació de la pasta del paper. També és possible l'ús de fusta d'arbres frondosos encara que la sibra sigui curta. Aquest métode permet unes millors característiques de la pasta i qualitat més uniforme.
Comporta una disminució de la mà d'obra per el senzil contro l de qualitat. A més permet un tractament químic susa per obtenir pasta semiquímica de bones característiques.

Desavantatges:

Major inversió inicial degut al preu de les máquines, aquestas també tener un major consum d'energia i el seu cost de manteniment també és elevat.

Pasta termomecànica

Millora el procés de la pasta mecànica d'estelles, pequé en aquest procés les estelles són tarctades previament amb vapor aixó provoca que la lignina no tingui tanta força d'unió i que les fibres es separen més facilment. Normalment s'utilitza per arbre de fibra curta però també es pot fer servir amb fibra llarga.

Avantatges:

La millor separació de les fibres.
Obtenció de menys estelles i més fibra llarga.
No causa tants danys a les fibres.
Té un rendiment de 97%

Pasta química termomecànica
(S'anomena també semiquímica)

Té un rendiment entre el 60 i el 80%
Sàcostuma a utilitzar en arbres de fibra curta però també es por utilitzar en fibra llarga.

Procés

El aquest cas hi ha un tractament químic de la fusta, que acostuma a ser amb sosa caustica, que permet l'estovament de la lignina. Si es desitja es por fer un blanquejament de la pasta.


CARACTERÍSTIQUES GENERALS PASTA MECÀNICA

. L'ús fonamental de aquest tipos de pasta és a paper de diaris o cartronet.
. Té un rendiment de més o menys 95% (cel·lulosa, hemicel·lulosa i lignina).
. El paper tent a envellir degut a que la lignina no pot ser del tot eliminada i reacciona amb la llum.
. Alta opacitat per lo que és adequada per papers de baix gramatge.
. Alt espessor i volum específic.


Pasta Química

Pasta creada a partir de un tractament químic de la fusta, amb aquest metode de fabricació de paper es por eliminar gairabé tota la lignina que te la fusta.
Les pastes es poden mesclar entre elles, tant els dos tipos de pasta química, com química amb macànica.

Hi ha dos tipos de pasta segons el reactiu que portin, por ser:
Pasta al bisulfit o pasta al sulfat o Kraft


Pasta química al bisulfit

Descobert a Suècia al 1874, la pasta química al bisulfit es amb licor de cocció bisilfit càlcic, magnèsic i amònic. La pasta es cocciona a una temperatura de entre 130 -140ºC, durant unas 6 -8 hores. La cocció es fa en un recipient a pressió amb un revestiment resistent a l'àcid. els rectius utilitzats no es poden recuperar.
Aquest mètode de sabricació de pasta de paper ha estat substituit per el mètode Kraft.


Pasta química al Sulfat o Kraft

Inventat també a Suècia al 1884, rep també el nom de procés alcalí a la sosa. El nom que rep aquesta pasta Kraft significa resistent per les característiques del paper fet amb aquest métode.
Al 1930 desplaça el sistema de bisulfit.

Procés:

1. Les xips (astelles) entren a la tolva.
2. S'elimina el contigut d'aire amb vapor.
3. Les estellen entren al got impregnador i s'afageix licor blanc.
4. La mescla entre al digestor a una temperatura de 130- 170ºC i pressió.
5. Les estelles es transforman en pasta de fusta (cel·lulosa, lignina i licor).
6. A la zona II del digestor es retira el licor negre (lignina disolta en els líquids de cocció)
7. A la zona III la pasta de fusta es renta amb aigua a contracorrent, aixó elimina gairabé tot el licor negre, entre el 90 i el 95%.
8. Al bufador hi ha un canvi de pressió, les estelles encara compactes exploten i alliberen les fibres.
9. Separació dels nusos no desfibrats.
10. Rentat de la pasta crua amb aigua freda.
11. Segona separaciño de d'estelles no cuites.
12. Les estelles no cuites i els nusos tornan al digestor pero tornar a pasar per el precés de cuit.
13.Les fibres es blanquejan.

Avantatges:

Genera energía calorífica i elèctrica.
Els reactius químics es poden recuperar.


Blanqueig de pastes

Pasta mecánica: Normalment es deixa amb la blacor original.
Pasta Química: El blanqueig és imprescindible.

El blanqueig es necessari perqué elimina la lignina que no ha sigut extreta en el procés de fabricació, aixó fa que el papaer sigui més resistent a l'envelliment. A més dona una mollior qualitat a la impressió.

L'incovenient dle blanqueig és que es produeix una degradació en les fibre entre un 5-9%


Tipus de blanquieg:

. Converncional
Blanqueig fet amb clor i derivats. En aquest procés primer hen de saber la blancor requerica i s'estudia la seqüencia i s'agafa aquella que dóna millor resultat.
El nous blanquejants volen substituir el clor i els seus derivats degut a que la contaminació medioambientan que produeixen és gran.

. Amb diòxid de clor
Amb aquest métode desglifiquem amb oxigen i substituïm el clor per diòxid de clor que té un impacte ambiental molt més reduït.

. Amb Ozó
L'ozó utilitzat en la deslignificació de la pasta es crea fent passar oxigen per un arc eléctric.
La problemàtica d'aquest métode és que desgrada molt la cel·lulosa, amés de ser un procés dificil de controlar.

. Amb enzims
Els enzins degraden el s enllaços entre la lignina i les fibres.
Enzins més agents blanquejants doma una blancor superior al paper.

. Amb aigua oxigenada
L'aigua oxigenada canvia l'estructura de la lignina però no l'elimina però si que la canvia de color.


Preparació de les pastes

Passos per a la preparació de la pasta de paper:

Desitengració
Despastillado
Refí
Mescla dels diferent additius i depuració 
Depuració

Hi ha dos tipus de fabriques, la integrades, que contenen tot el procés de la fabricació del paper des del talat a la fulla de paper i les no integrades, que reben la pasta de paper d'una altra empresa i comencen en procés des de la desintegració.
Si es tracta d'una empresa no integrada rebrà el paper en forma de fulles premsades que aniran al procés de desintegració. Si l'empresa és integrada i ja disposa del procés de obtenció de la pasta no cal que pasi per la desintegració.

La desintegració 
És l'operació mecànica per mitjà de la qual s'aconsegueix posar, en suspensió en aigua, pasta que ve en forma de fulles o cartrons premsats i que són necessaris desfer.
El pulper és l'aparell encarregat de la desintegració. Aquesta format amb un recipient cilíndric amb una hèlix col·locada en la part inferior, que gira i agita les fulles asta que aquestes es desfan i queden en una suspensió aquosa.
Quan la fulla està desfeta pansa per una reixeta que selecciona la fibra, si hi ha fragments gran estic tornaran al diposito per a la seva posterior utilització.

Despatillador
Per l'ultimo procés de desintegració s'utilitza el despastillador. Aquesta màquina aquesta formada per tres discos, dos exteriors fixos amb pues sortints i un altre disc central, els discos van girant i provoquen xocs violents i a causa dels fins conductes pels quals han de passar les fibres, aquestes es trenquen i s'individualitzen.

Refinat
les fibres originals de la fusta o altres vegetals necessiten el refinat per desenvolupar les propietats necessàries per a la formació de la fulla de paper. Cada tipus de paper necessités un tipus de refinat amb unes característiques concretes.
El refinat és l'operació en la preparació de la pasta per la qual, mitjançant l'acció d'un treball mecànic i en presència d'un mitjà aquós, es modifica la morfologia de les fibres i la seva estructura físic-química.
L'aparell tens dues parts una fixa (estator) i una de rotació (rotor), entre aquests dos elements es fa passar la pasta.

Durant el refinat, les parets primaria i secundària exterior de la fibra es trenquen i eliminen parcialment, de manera que és possible la penetració de l'aigua la interior de la mateixa permetent el seu inflament, això permet l'alliberament de les fibrillas internes i la formació de microfibras més fines.
A causa d'aquests efectes la fibra es torna més flexible i tova, augmentant al seu torn la seva superfície i volum específic.

Paret primària: és poc prima i conté pocs filaments. Pot tenir fins a un 50% de lignina. Desapareix durant els processos de blanqueig i la cocció. 

Paret secundària: 
exterior: Aquesta formada per capes de per capes de microfibras disposades en sentit contraris. La seva capacitat d'inflament és feble. Conté lignina.
principal: és la més ampla. Formada per microfibras orientades gairebé paral·lelament a l'eix de la fibra. Aquesta formada gairebé totalment per cel·lulosa. Màxim interès per a la formació del paper.
interna: és molt prima. Les microfibras són nombroses i estàs molt atapeïdes. Aquesta formada majorment per hemicelulosa.

Tina de mescla
És on es realitza la formulació del paper. En ella es mesclen fibres, càrregues i additius en massa.


Depuració
En la depuració se separen de la pasta de paper totes aquelles partícules no desitjades que perjudiquen el paper i que fins i tot poden causar problemes de fabricació. 
Els objectius d'aquest procés són: 
Obtenir un paper net, sense taques.
Evitar trencaments i desgastos en la fabricació.

Hi ha dos tipus de depuració:

Probabilístic: Aquest tipus de depuradors eliminen les partícules de grandària relativament gran. Es basa en la probabilitat que la partícula travessi el tamís. 
El depurador consta d'un tamís amb ranures o forats que evita que passin a través i el partícules voluminoses, separandolas així de les fibres. 
Existeixen dos tipus de depuradors probabílistics.

Depurador pla de vibració

Depurador tancat a pressió

Depuradors dinàmics o ciclònics: Aquest tipus de depuradors eliminen les partícules mes pesades. Consisteix en un con de material plàstic o ben ceràmic segons el tractament que es faci en maquina. La pasta és alimentada a un pressió d'entrada creant una espècie de remolí i, per efecte de la força centrifuga de rotació, les partícules mes pesades van cap a la paret relliscant cap al filtre inferior, la qual cosa es diu rebuig. Les partícules mes lleugeres queden en capes centrals, per sortir finalment per la part superior.

Depurador dinàmic o ciclònic

Tots dos sistemes de depuració són complementaris pel que els dos són necessaris en el procés de fabricació del paper. Cara un d'ells aporta unes propietats i finalitats especifiques.


Depuració secundària
Consisteix a tornar a depurar el material de rebot que ve de la depuració primària, per assegurar-se que no es perd gens de pasta durant la primera fase. 
Quan el rebuig arriba a tenir una quantitat menyspreable de fibra s'aboquen al desguàs.

Depuració secundaria

La pasta acceptada per la depuració secundària no es dóna per definitiva sinó que es torna a depurar.
Esquema del recorregut de la pasta durant la depuracióabans de la máquina de fabricació:

Formació del full

Caixa d'entrada
És l'encarregada de dónes sortida a les pasta sobre la taula de fabricació, en forma de làmina prima, ampla i uniforme.

Taula de fabricació
És l'encarregada de formar la fulla i reduir part de l'aigua que conté la pasta. En la màquina de paper existeix una zona crítica que va des de l'entrada asta els primers metres de la taula de fabricació. En aquesta zona és on la fulla queda pràcticament constituïda fixant la seva estructura i característiques principals:

. Distribució de la fibra
. orientació de la fibra en sentit longitudinal o transversal.
. Distribució homogènia de les càrregues.

El desgote de la taula de fabricació es realitza en dues etapes.

1ª etapa: Desgote per gravetat: En els primers metres de la taula, l'aigua s'elimina passant lliurement a través de la tela per efecte del seu propi pes i per una petita pressió. Les fibres queden retingudes en la part superior de la tela.

2ª etapa: Desgote per buit: Mitjançant una força aspirant, s'elimina l'aigua que hagi pogut quedar entre les fibres. 

Classificació de la taula de fabricació

Taula plana convencional: En aquest tipus de taula, la cara inferior llamina de pasta, trucada cara tela, aquesta recolzada sobre la tela, mentre que la cara superior, trucada cara feltre aquesta lliure.

Taula doble tela: en aquesta taula les dues cares de la fulla estan en contacte amb la tela. En aquest cas és possible dirigir el desgot d'aigua tant per a dalt com cap avall. D'aquesta forma la fulla sera més simètrica i amb les dues cares igualades.

Premsat en humit

En la taula de fabricació s'elimina part de l'aigua que conté la fulla. El procediment d'assecat ve just després i es diu premsatge en humit. 
La fulla en sortir de la taula de fabricació té aproximadament un 20% d'aigua, al final de l'operació de premsatge quedarà amb aproximadament amb un 60%. 
En aquest procés la fulla transporta a través d'uns corrons que la pressionen extreu fins a un 20% d'aigua i alhora li donen al paper les condicions superficials i de resistència favorables per a la seva posterior utilització.

En premsatge es realitza fent passar la fulla, en contacte amb un feltre, entre dos rodillos. El feltre és un teixit que gira al voltant dels corrons de la premsa i que s'encarrega de transportar la fulla i absorbir l'aigua gràcies al seu alt poder d'absorció. Al llarg del recorregut serà rentat i assecat per a un nou contacte amb el paper.
Els corrons s'encarreguen d'aplicar la pressió sobre el paper, el qual deixa sortir l'aigua que és absorbida pel feltre per ser evacuada a continuació. 

Assecat

Aquesta operació es realitza en una secció anomenada sequería, en ella la calor fa que l'aigua de la fulla s'evapori deixant-la seca. Al final d'aquesta operació el paper tindrà aproximadament un 5% d'humitat, la desitjada en la seva composició final per mantenir la seva elasticitat. 

Tipus d'assecat:
Assecat per aire a través: pel pas de l'aire calent a través de la fulla.
Assecat amb cilindre Yamkee: mitjançant el contacte del paper sobre un cilindre escalfat amb vapor. 
Assecat per doll d'aire: mitjançant el xoc d'un doll d'aire calent sobre el paper.
Assecat per infrarojos: s'utilitza per a l'assecat dels recobriments i per al premsatge de la fulla.
Assecat amb cilindres escalfats: consisteix en una sèrie de cilindres escalfats per vapor. Hi ha cilindres que recorren el paper per ambdues cares. 

Estucat del paper

Quan el paper acaba si pas per la seva formació no té la superfície més adequada per a la impressió de la tempta. Per això es realitza una operació cridada estucat, que consisteix a aplicar una espècie de pintura que proporciona a la fulla la llisor i lluentor necessària perquè la tinta s'adapti ben al paper.

Amb la finalitat de tapar les porositats superficials del paper s'apliquen una seriosa d'additius que milloren la superfície, fent-la mes llisa, alhora també se li proporciona propietats com a lluentor, opacitat , llisor i blancor.

En resum l'estucat es pot definir com l'operació consistent a cobrir la superfície d'un paper o cartró amb un material en un estat líquid donant-li a la fulla una sèrie de propietats adequades per a la impressió.

Salsa d'estucat
La salsa d'estucat és el material o compost que s'aplica sobre la superfície del paper, i que està formada per:
. Pigments
. Lligants
. Additius auxiliars
A l'hora de la seva aplicació la salsa té un estat líquid, més o menys viscosa per poder estendre-la amb facilitat. finalment és assecada mitjançant l'evaporació de l'aigua quedant-se en estat sòlid.

Estucadora
La estucadora és l'element on s'aplica la salsa d'estucat, prèviament fabricada sobre la superfície del papel.se compon de:
. Una coberta on es diposita la salsa que es renova contínuament.
. Un sistema de filtrat.
. Un dispositiu per aplicar i dosar el bany.
. Un dispositiu iguala la capa aplicada.
. Sistema d'assecat. 
Existeixen diferents sistemes d'aplicació de la salsa, els quals es poden realitzar en la mateixa màquina de fabricació o fora d'ella.

Diferencies de estucat en máquina o fora:

Calandratge

Amb l'operació de calandratge es pretén millorar principalment la lluentor del paper i les propietats d'impressió. La màquina que realitza aquest procés se li denomina calandra.
La calandra consta d'una sèrie de corrons col·locats un sobre un altre i que giren fent passar la fulla de paper entre ells. Normalment s'alterna un corró de material dur amb un altre corró d'un material tou, sent els materials de metall els que proporcionen la lluentor al paper.

Tipus de calandratge:
. Semimat: es denomina així a qualsevol tècnica de calandratge usada per produir una superfície llisa amb un augment mínim de lluentor. Utilitza una calandra amb menys corrons.
. Lluentor: En aquest cas, el paper passa a través d'una sèrie de zones de premsatge formades per un corrons relativament tou i un corró molt llis, d'acer rectificat, a alta temperatura.
. Alta lluentor.

Característiques del paper calandratge

Lisor: És un aspecte important a l'hora d'imprimir sobre paper, quan major sigui la lisor major serà la lluentor i l'absorció de les tintes.
Espessor: Com el calandratge disminueix l'espessor del paper, alhora que li dóna uniformitat en tot l'ample de la fulla. 

Defectes del calandratge

. Zones de les vores amb major espessor.
. Zona de faixes amb major humitat.
. Arrugues en el paper.
. Trencaments.
. Pèrdua de característiques en els corrons (dimencions, elasticitat, homogeneatat, ...).. Oxidació i marques en els corrons metàl·lics. 

Bobinatge

El paper s'enrotlla en forma de bobines per facilitar el transport i utilització en les altres operacions. cadascuna d'aquestes bobines, cridades bobines mare, són emmagatzemades fins a la seva següent operació, que serà el bobinatge.
L'operació de bobinatge té la missió de tallar i rebobinar la bobina de la màquina, de gran diàmetre (bobina mare), en bobines de diàmetre i amplària més petits. La màquina que realitza aquest treball es diu bobinadora.

Tipus de bobinadores:

Bobinadora de dos tambors 

Bobinadora individual

Informació obtigunta de les següents fonts:

PDF primeres materies

PDF FormacionFabricacionPapel

Punts de trama

Punts de trama

La trama és la descomposició d'una imatge en punts.
El programa utilitzat per descompondre els diferents tons de de gris en punts de trama, es diu PostScript.

Tipus de punt: 

El·líptic: Crea un degradat suau i uniforme. Utilitzat per a pells.

Rodó: És el punt de trama utilitzat per defecte.

Quadrat: Crea una estructura definida i de molt contrast. 

Linea: No és habitual perquè es nota massa el degradat. 

Tipus de trama

AM: Amplitud modulada: Es refereix a l'amplitud del punt. Si crea els diferents tons fent el punt mes gran o mes petit. Cridada també trama convencional.

FM: Frequència modulada: Crea el degradat amb els punts de trama de la mateixa grandària, però col·loca mes o menys punts segons el to que es busqui. Cridada també trama Estocàstica. ( Aquesta trama no se sol utilitzar perquè crea l'anomenat efecte cuc, unes línies blanques allargades.)

Ibrida: Utilitzem diferents tipus de punts de trama per sulocionar les seves manques.




Mesura de la trema
*Alineatures més altes punts més petits.
*Alineatures més baixes punts més grans.


Lineatura es la quantitat de lineas de punt de trama per unitat de mesura.

dpi-> dots per inch
lpi-> lines per inch
ppp-> punts per polzada


Cel·la de mitjos tons  -> relaciona dpi i lpi
*Es la parcela que ocupa un punto de trama dintre s'un espai determinat.

Resolució (lpi) -> capacitat que te el dispositiu de sortida per reproduir els punts de trama. Esta vinculat al tamany i precisió de laser de gravaió.

Resolució de sortida habitual:
1.200 dpi
2.400 dpi
3.600 dpi
4.800 dpi

133 lpi -> prensa, papers molt porosos
150 lpi -> treballs en offset en papers opacs
175 lpi -> offset papers estucats
200 lpi -> HD,  treballs d'alta cualitat


Calcul de tons de gris

Formatos de archivo

Psd.

no compresió 

editabilitat

impresió 

16 bits per canal

multiplataforma

transparencies

canal alfa

capas 

capas d'ajust

trazat de recort

perfils ICC

duotono

indexado

escala de grisos

RGB

CMYK color Lab

Tiff.

Tagged Image Format File

descripció d'imatges
accepta edicions, arxuis oberts
manté qualitat
es pot comprimir en LZW
mode de color-> lenea, escala de grisos, RGB, CMYK, LAB
canals Alfa
capas perfils ICC
mascaras
capas de retall
capas

EPS.

Encapsuled Postscrip (llenguatge de descripció de pagina)

mapa de bits i o mapa de bits
donar-li informació de la trama
traçat de retall
modes de color
guarda un archui en alta i en baixa resolució

DCS.

Desktop color separation

(EPS) però guarda l'imatge amb separació de color. guarda 1 imatge per cada canal i una ultima en baixa resolució.
només CMYK
integra ICC

PDF.

Portable document Format

formato multiplataforma
format obert (editable)
entre el PSD i EPS
accepta fonts, trçats de retall i transparencies
perfils ICC
tots els modes de color
imatge a 17 bits per canal

JPG.

(JPEG)
Joing Photographic ExpertsGroup

mapa de bits
metode de compreció que serveix con format d'archiu
principals modes de color
no transparencia, canal alfa, capas
si perfils ICC

JPG 2000

guarda LAb, CMYK i BRG
16 bits
tintes directes
canals Alpha, capas, perfils ICC
format comprimit pero te ROI (region on interest) eligeix que part de la imatge es pot comprimer sense crear masa perdues.

RAW.

Crudo

Camara de fotos digitals
conserva la llum intacta que capta, no transforma la llum en RGB
per experts sobretot en fotografia
treballa mes de 8 bits per canal

Gif.

Grafic interface color

color indexado
format per web
treballa grafics
suporta transparecies
animacions

PNG.

Portable Network grafics

como un gif

no es pot animar

accepta canals alpha i altres

Taula 

Sistema Binari

Caracter: a,1,$,?

numèrics: 1,2,8
alfabetiques: a,b,c
alfanumeriques: a,2,b

sistema decimal -> 492 (4 centenas) (9 decenas) (2 unidades) = (4x10^2) + (9x10^1) + (2x10^0)

sistema en base 5 -> 492 =3432  -> (3x5^3) + (4x5^2) + (3x5^1) + (2x5^0)

Sistema Binari
1= (0x2^1) + (1x2^0)
27= (1x2^4) + (1x2^3) + (1x2^2) + (0x2^1) + (1x2^0)

byte = bit
2^3 = 8

kbyte =bytes
(2^10) x (2^3) = 1024 

megabyte = kbyte 
(2^10) x (2^10) x (2^3) =1024

Gigabyte =megabyte
(2^10) x (2^10) x (2^10) x (2^3) =1024

Per pasar a una unitat superior es divideix y per baixar s'unitat es multiplica.

DIN