Materials de producció

Propietats dels suport paperers

El coneixement de les propietats dels suports paperes ens ajudara a escollir el suport adient per el producció d'un producte i sobretot a evitar problemes de reproducció.

Propietats:
. Òptiques
. Físiques
. Químiques
. Que influeixen directament en la impressió
. Que influeixen directamente al producte imprés

Preopietats Òptiques
Són aquelles que perceben a cop de vista, aqueste propietas depenen de caracteístiques pròpies del suport paperer, la font de lluminositat que incideix en el mateix i la geometria de mesura de l'aparell.

1.1 Blancor

Es tracta d'una propietat subjectiva, depén de la persona que l'aprecie.
Dependrà de l'acabat que tingui el suport aperer, si és mat, brillant, setinat, llis, ...
La blancor s'associa amb l'asència de groc o la presència de blau, és per aixó que a la frabricació del paper s'afageixen colorants blaus.
L'oxid de magnesi s'utiliza com a blanc patró i si lo assigna un valor de 100% blanc
El grau de blacor s'augmenten mitjançant colorants blaus, blanquejadors òptics, agents blanquejants i pigments blancs.

Mesura tradicional del grau de blancor:
- Mitjançant la mesura del percentatge de reflexió mitjançant un colorímetre, un espectofotòmetre o un especto-denditómetro.
- Amb el desintròmetre podem deduir el tipos de blanc:
. Cian, blanc níveo
. Magenta, blac marfil
. Groc, blanc groguenc
. Gris, blanc perla

1.2 Color

És la tonalitat que té el suport. És també una característique subjectiva.
S'aconseguix mitjançant l'addició de pigments o colorants en massa. Es pot apreciar de quin es tracta rascant la superficie del paper.
Factor que influeixen sobre el color observat:
- Naturaleza superficial dels objectes.
- Constitució de la retina de l'ull humà.
- Composició de la llum que incideix sobre el paper.
El color es pot mesurar per comparació amb mostres estàndars o bé amb un colorímetre, espectofotòmetre o un espectro-densitòmetre.

1.3 Lluminositat

La lluminosotat afecta al contrast, als valors tonals de la imatge i a l'aspecte global del producte imprés.
Els papers brillants gridan l'atenció de l'observador, però asegons a quins productes pot arribar a ser prejudicial.
la mesura de la lluminositat es pot fer per comparació amb mostres estàndar o amb un densitòmetre.

1.4 Opacitat

Es la capacitat de no daixar pasar llum al seu través.
L'opacitat dels suport paperers:
- Augmenta en acolorir el suport.
- Ès major en papers porosos i poc densos que en els calandrats.
- Augmenta amb el gramatge del suport.
- Els papers estucats són més opacts que els no estucats.
- Disminueix amb el refinat.
-Disminueix si al supor se li afegeixen ceres o olis.

Es mesura amb un densitòmetre mutjançant la fòrmula: D sobre negre/ D sibre blanc x 100

1.5 Brillantor

Grau de la llum reflexada a 45º, 60º, 75º, s'aconseguiex per calandrat.
Podem dir que la brillantor d'un suport:
- Aungenta amb el gramatga.
- Depen de la composició de la capa d'estuc.
- Agmenta amb la llisura superficial.
- Augmenta amb el calandrat.
- A més brillantor del paper, més brillantor de la tinta.

Mesura de brillantor amb brillòmetre:
- Paper mat: 5-20%
- Papers semimats: 20-40-%
-Papers brillants: 40-80%


Propietats físiques

2.1 Porositat

Es defineix com la relació entre el volum d'aire del suport paperer respecte al volum total.
Els suports paperers són materials porosos i, en funció de la densitat, el volum d'aire presents en els mateixos pot anar d0un 15 fins a un 70% de volum.
La porositat varia en funció del procés de fabricació:
- Tipus de fibres.
- Tipus de refinat.
- Encolat interior o superficial.
- Pressió surant la formació del full.
- Calandrat.

2.2 Llisor superficial

Fa referència a la dirferència existent entre una superfície totalment palna i la que presenta el paper.
Tipos de llisor:
- Aparent: Afecta a les propietats òptiques.
- De comportament: Depend lde l'acabat que presenti el suport.

2.3 Gramatge

Es defineix com el pes en grams d'una superfície d'un metre quadrat de suport.
El gramatge està relacionar amb:
- La porositat del suport.
- L'espessor.
- L'acabat.

2.4 Calibre

Es defineix con la distància entre cara i cara del suport. S'expresa en micres.
El calibre està en finció de:
- Irregularitas en una cara del suport.
- Tipus de suport.
- Acabats.
- Càrregues que posseix el suport.
- Tipos de fibre, refinat i porositat.
Es pot mesurar mitjaçant el calibre o amb un micròmetre.

2.5 Densitat aparent

La densitat és la relació existent entre la madda i el volum de la matèria que el constitueix.
La densitat i el volum específic estan relacionats entre si, i varien en funció de:
- Refinat de la pasta.
- Acabats del full.
- Duresa del suport.
- Porositat.

2.6 Duresa i compressibilitat

Es defineix con la resistència que ofereix un paper a ser deformat.
Varia en funció de:
- Grau de refinat de la pasta.
- Porositat del supot.
- Distribució de les fibres.
- A major llisor, menor compressibilitat, i en conseqüència, major duresa.
La duresa d'un suport en mesura amb un duròmetre.

2.7 Estabilitat dimensional

Es defineix con la facultat del suport a mantenir les seves dimensions quan canvien les condicions ambientals, son somesos a tensions durant la inpressió i manipulats
La estabilitat dimencional depen de:
- L'humitat relativa de l'aambient.
- El refinat de la fibra.
- Com més llarga és la fibra, major estabilitat dimensional.
- Com major és la composició fibrosa, menos estabilitat dimensional.
Per minimitzar el problema s'aura de tenir en compte:
- Que la humitat del suport sigui lleugerament superior a la de l’ambient. En cas contrari, cobrir les piles amb fundes de plàstic impermeables.
- Que al imprimir per òfset es treballi amb la mínima quantitat d’aigua possible.
- Que la direcció de la fibra sigui l’adient

2.8 Uniformitat interna

Es defineix com la homogeneitat, en quantitat i qualitat, en què les fibres es troben distribuïdes dins el suport.
La uniformitat dimencional depend pertant de la distribució, el tamany i el tipus de fibra.
La mesura de l'estructura interna es fa mitjançant:
- Microscopi.

Propietats químiques

3.1 Grau d'acidesa

L’acidesa i l’alcalinitat d’una solució aquosa s’expressa mitjançant una escala de base logarítmica amb valor de pH que oscilen entre 0 i 14. Un valor de ph entre 0 i 7 ens parla d’una substància àcida, un valor de ph = 7 ens parla d’una substància neutra i un valor de ph entre 7 i 14 ens parla d’una substància alcalina.
Un pH massa àcid del suport paperer provoca:
- Emulsió de l’aigua amb la tinta.
- Retard en l’assecatge de la tinta.
- Envelliment del suport paperer.
- Disminueix la solidesa del color passat un cert temp.

La mesura del pH es pot fer superficialment o en massa mitjaçant:
- Reactius indicadors.
- Tires de paper indicadores.
- PH metre digitals.

Propietats que influeixen directament en la impressió

4.1 Humitat relativa

 La humitat relativa del suport paperer serà la humitat relativa de l’aire amb que es troba en equilibri.
Aquest equilibri depen de:
- Composició del suport paperer.
- Tipus i quantitats de fibres.
- Tipus i quantitat de càrregues i additius.
La humitat relativa afecta a :
- Assecatge de la tinta.
- La resistència a la tracció augmenta.
- Augmenta la resistència al plegat.


4.2 Humitat absoluta

Es defineix com el contingut d’igua que posseeix un suport paperer expressat en percentatge del seu pes total.
L’absorció d’humitat depen de:
- Tipus de fibres: cotó(5-8%), lli (10%), pasta mecànica (12%).
- Procés de fabricació.
- Tipus de càrregues i additius que s’hi afegeixen.
Com a conseqüència de l’absorció d’humitat, el suport paperer es dilata (més a contrafibra) i això pot ocasionar problemes de registre i de falta de planeitat.

4.3 Absorció

Es defineix com la velocitat en què la tinta penetra en el suport i la quantitat relativa que passa de la superfície a l’interior
L’absorció depen de:
- Composició i distribució de les fibrers en el paper.
- Tipus de càrregues.
- Tipus d’additius.
L’absorció disminueix amb:
- Grau de refinat de la pasta paperera.
- Revestiment superficial del suport paperer.
- Calandrat.
- Encolat superficial.

4.4 Sentit de la fibra

El sentit de la fibra d’un suport ve donat per la direcció de la màquina en el procés de fabricació del mateix. Es refereix a la alineació de les mateixes en la direcció de la fabricació.
La direcció de la fibra es distingueix:

-Els suports paperers es radguen amb més facilitat.
-Els suports paperers es dobleguen amb més facilitat.
-La ressistència a la tensió és més gran.
-La rigidesa dels suports paperers és més gran.
-La tendència a curvar-se dels suports paperers és més gran a contrafibra.
-L’estabilitat dimensional dels suports paperers és més gran en el sentit de la fibra.
-En edició, la impressió s’ha d’efectuar de forma que la direcció de la fibra sigui paral·lela al llom dels llibres.

4.5 Neteja superficial

Quan parlem de neteja superficial d’un suport paperer, ens referim fonamentalment al desprendiment tant de fibres com de càrregues o pigments produïts en processos de tall, fricció entre fulls, empaquetat.

4.6 Planeitat

El suport paperer ha de ser plà, ja que sinó presentaria problemes de
- Falta de registre.
- Problemes d’entrada en màquina.
- Doble impressió.
L’orientació de les fibres, la composició de les mateixes, les càrregues i els pigments, influiran en la planeitat dels suports perquè els afecten els canvis dimensional i el curvat quan se’ls sotmet a canvis d’humitat.

4.7 Enquadrat

La falta d’enquadrat del suport paperer produirà problemes tant d’impressió com de postimpressió.
Parlem de manca d’enquadrament quan:
- Existeix diferència de longitud entre les diagonals del plec.
- El plec presenta vores no rectes (cóncaves o convexes).

4.8 Blistering

Són bombolles que poden aparèixer en el suport paperer a causa de la formació de vapor en el seu interior i que no ha pogut sortir a la superfície.
Solen aparèixer amb major quan:
- S’imprimeixen masses de tinta  en ambdues cares.
- Suports paperers mat o couché, estucats per les dues cares.
- En màquines en les que la impressió es realitza cautxú contra cautxú.
- No solen aparèixer en suports estucats per una cara o no estucats.

4.9 Resistència a la tracció o tracció

Es pot definir com el màxim esforç de tensió, sota unes condicions determinades, que pot suportar un suport paperer abans que es produeixi el trencament del mateix.
La resistència a la tensió depen de :
- Sentit de fibra del paper; és més gran en el sentit de la fibra.
- Gramatge del paper; augmenta amb el gramatge.
- Unió entre fibres.
- Càrregues que s’apliquen.
Factors que hi influeixen:
- Humitat relativa; si augmenta disminueix la resistència.
- Refinació de la pasta; si augmenta llavors augmenta la resistència.
- Càrregues; si augmenta el % de càrregues, disminueix la resistència.
- Gramatge; augmenta fins un gramatge de 110.
- Longitud de les fibres, com més llargues més resistència.

4.10 Resistència a l'arrancat

Es pot definir com la falta de cohesió superficial del suport paperer.
Depèn de:
- Tir de la tinta: a major tir més probabilitat d’arracament.
- viscositat de la tinta: com més viscosa, més probabilitat d’arrencament.
- Grau d’encolat de les fibres: a major encolat, menor probabilitat d’arrencament.
- Velocitat d’impressió: l’arrancat augmenta amb la velocitat.
- Longitud de les fibres: com més llargues, menor probabilitat d’arrencament.
- Percentatge de càrregues: si augmenten, la probabilitat d’arrencament és menor.
- Refinat: en augmentar, la probabilitat d’arrencament és menor per la unió entre fibres.

Propietats que influeixen en el producte imprés

5.1 Resistència al plegat

Es pot definir con les vegades que es pot plegar un paper abans de la seva ruptura.
La seva resistència al plegat és:
- Major a contrafibra.
- Major si el tamany de les fibres augmenta.
- Major a l’augmnetar el gramatge.
- Major a l’augmentar el refinat.
- Major a l’augmentar el setinat.
- Menor a l’augmentar el % de càrregues.
- Disminueix amb l’envelliment del suport.
- Disminueix si es resseca.


5.2 Resistència a l'abrassió

Hi ha molts suports paperers que durant la seva utilització són sotmesos a friccions, pel que han de tenir una resistència adient per a no trencar-se.

5.3 Resistència a l'aigua

Ens referim al grau de resistència d’un suport paperer en presència d’aigua de la pluja (per a cartells exteriors) o en ambients humits (embalatges de productes alimenticis que han d’estar en cambres frigorífiques).
Aquesta resistència depèn de:
- Quantitat d’igua present.
- Temperatura.
- Grau d’encolat superficial.
- Grau de deteriorament del suport paperer.

5.4 Resistència a la llum o envelliment

Es considera que un suport paperer és poc ressitent a la llum quan en un temps relativament curt, canvia de color cap a un to més pàlid o grogueja.
Els principals factors dels que en depenen són:
- Intensitat i tipus de llum.
- Condicions atmosfèriques (l’humitat i sobretot, la temeperatura).

5.5 Resistència a la calor

El calor fa disminuir la humitat del suport paperer donat que evapora l’igua que conté. Si el paper es sotmés a temperatures elevades presentaren una resistència al rasgat, plegat i arrancat menor, però les seves fibres es degradaran.
Les pastes químiques són més resistents a el calor que les pastes mecàniques.

5.6 Encolat

El grau d’encolat d’un suport paperer està relacionat amb la resistència que ofereix a la penetració d’igua.
El grau d’encolat es pot definir com la capacitat d’absorció que presenta un suport paperer expressat en %.
Hi ha encoltas en massa o encolats en superficie.


5.7 Permeabilitat al vapor d'aigua

Es pot definir com la transmissió d’igua (en grams) d’un costat a un altre del suport paperer per a una superfície d’un metre quadrat, a temperatura constant, durant un dia i una diferència de presió d’igua o humitat relativa determinada i constant.
La quantitat d’aigua que passa a través d’un suport paperer depèn de:
- Superfície de contacte.
- Temps que dura el contacte.
- Diferència d’humitat existrent entre ambdues cares del suport.
- Espessor del suport: inversament proporcional

5.8 Permeabilitat als greixos

Es pot definir com la major o menor facilitat que presenten els suports paperers a la penetració d’olis o greixos. Per això porten com a revestiment partícules plàstiques, resines sintètiques o coles especials.

5.9 Permeabilitat als gasos

Es pot definir com la resistència que ofereix un suport paperer a la penetració i difusió d’un gas (oxígen generalment).

Informació obtigunta de les següents fonts:

PowerPoint: Propietats paper