Historia de l'informatica

Test te turing

. Aquest text requereix que un ordinador sigui capaç de mantenir una conversa i sapiguer qui li parla és una persona o ul antre ordinador.

Els primers ordinadors

Instrument de calcul: l'Abac 1947

Servia per contabilitzar coses, sobretot coses econòmiques. Van existir asta mitjans de segle 20, sobretot als pobles.

Ossos de Napier: Creats per Jonh Napier, famós matemàtic del segle XVII. Consistien en unes tire d'ivori amb els nombres escrits. Servia per fer multiplicacions.

Regla de calcul: 1622. S'utilitzava per mesurar i canviar d'unitat. S'utilitza fins el segle XX.

La Pascalina: Blaiser Pascal, 1642. Crea la pascalina. Aquesta màquina que servia per sumar, utilitzava la mecànica dels rellotges. No era 100% fiable.

* En homenatge a Pascal se li posa el seu nom a un programa informàtic anys més tard.

La calculadora de Leibniz: 1672-1673. Crea una calculadora que permet sumar, restar, multiplicar y dividir amb total exactitud. No era fiable en les arrels quadrades.

Charles Xavier de Colmar: 1862. Crea una calculadora que no fa errades. La maquina rep el nom de Aritmòmetre.

Telar de Jacquard: 1801. Mitjançant un conjunt de targetes perforades que ens permet repetir un mateix model una vegada i una altra amb total exactitud. Creat per Joseph Marie Jacquard, el teler funciona i té molt èxit en el 1970.

Charles Babbaje: Utilitza les targetes perforades creades per Jacquard per crear el primer ordinador modern. Aquesta mequina podia realitzar càlculs complexos. Aquesta màquina complia el cicle natural dels ordinadors moderns: entrada- processament- sortida -emmagatzematge.

* El museu de Londres va construir aquesta màquina al 1991 i es va constatar que funcionava.

Augusta Ada Byron: Primera dona informàtica programadora. Va treballar amb Babbaje. Li van posar el seu nom a un llenguatge informàtic.

Hermann Hollerith: 1890. Hollerith és un estadista a qui li encarreguen fer un cens per això trigaria 7 anys i mig, pel que decideix construir un ordinador per escurçar el seu treball. A només 2 anys i mig. Aquesta màquina també treballa mitjançant targetes perforades i un mecanisme de rellotge.

Hollerith munta l'empresa Tabulating Matching company, amb la intenció de comercialitzar la màquina.
Aquesta màquina obre el mercat i la companyia, TM company es fusiona amb Computating Tabulating recording al 1869. Al 1924 després de la mort de Hollerith, CTRc es la comvertir en IBM.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------





Raons de l'avanzament tecnologic.



La segona guerra mundial (1939-1947) va proporcionar l'estímul necessari per què es realitzessin investigacions en el camp informàtic.
Després de la guerra parlem de "generacions informàtiques", cadascuna amb les seves millores.

->1943 IBM va construir Mark I. Encarregat per la marina nord americana. Totalment electrònic. Era una màquina molt lenta, tardava entre 3 i 5 segons per una multiplicació simple.

Einiac de l'exercit america, creat per Eckert, Mauchly, Atanasoff i Berry. Es va construir per poder calcular les trajectòries dels míssils. Feia 5 multiplicacions per segon.

El gran problema d'aquest primer "ordinadors" era que no emmagatzemaven dades.




Primera generació (1951-1959)

Els ordinadors es dirigeixen al mercat comercial.
Creació de vàlvules de buit.
Ordinadors que multiplicaven fins a 40 cops per segon.
Els tambors magnètics apareixen per emmagatzemar dades exteriorment.

Però:
Les vàlvules de buit fallen per culpa de la calor.
Els ordinadors són molt grans i calen llocs específics.
Encara utilitzen targetes perforades.

1954:
Ordinadors IBM 650.
Univac, versió comercial de Eniac.



Segona generació (1959-1963)

1948 s'aplica el transistor a l'ordinador.
Eren petits, no es calentegen per la qual cosa eren més fiables. A mes, gràcies a això, els ordinadors són més petits, ràpids i fiables.

Gràcies al llenguatge d'alt nivell (llenguatge basat en l'angles) els ordinadors són més fàcils de programar.
Els ordinadors poden comunicar-se mitjançant la linea telefònica.
La cinta magnètica substitueix el tambor.

Però:
L'ordinador es quedava parat perquè l'entrada i sortida de dades era lenta.

El 1964: IILLIAC IV de Daniel Slotnick solvatà el problema. Fen possible l'entrada i sortida de dades mentre l'ordinador funcionava.

Altre projecte anomenat MAC (ordinador d'accés múltiple) un sistema multiprogramació.




Tercera generació (1963-1975)
Els circuits integrats o semiconductors (incorpora molts transistors i circuits electrònics en un únic disc de silici o xip)

Ordinadors més ràpids, fiables, amb més memòria i abaratiment de costos.

El PDP.8 va ser el mini ordenador de l'any 1963 amb un processador de dades programades. Creat per DEC (Digital Equipment Corporation) en Silicon Valley.

Els preus es van reduir a una quarta part i per això les petites companyes compren ordinadors.

IBM treu el 360. Al 1967 IBM obre el sistema, això significa que l'usuari només haurà de comprar els convertidors de llenguatge.

És el principi de l'industria de Softwer.




Quarta generació (1975-1990)

Xips microprocessadors.
Més petit i porta tot integrat. Per això es ven moltíssim.
ITEL4004 i versió INTEL 8008.

Però:
Les grans companyes no prenen aquesta innovació en consideració per la qual cosa es queda una mica de banda.

Altair de MITS de 1975 el primer microordinador comercial.

Steve jobs i Steve Wozniac sonmien en crear un ordinador domèstic. Crean Aplle Computer al 1977. Aplle I, simplement era un processador de textos.

Apple II era un ordinador més semblant a allò que coneixen com ordinador amb teclat, monitor, unitat de disc i sistema operatiu.

IBM no va poder competir. Va intentar entrar al mercat i es va unir a Intel.



Cinquena generació (1990-avui?)

Ordinadors més petits, ràpids i fiables.
Més software.
No cal saber informàtica per utilitzar-lo, gràcies a la incorporació del interface gràfic d'usuari
(Aplle-Finder) (Microsoft-Windows)
Al 1981 fins al 1991 Aplle i Microsoft eres incompatibles i no va ser fins al 1991 que es van fer compatibles.

Quina característica pot ser la de la generació en la qual ens trobem ara? La utilització de pantalles tàctils? La intel·ligència artificial?



· Cada cop més transistors en un xip.
· Llenguatge de molt alt nivell.
· Primeres xarxes alta velocitat: xarxes LAN i xarxes Wan.