WEB

Hola



Me llamo Lupe
Este es mi primer documento HTML
Estos son los colores

• Rojo
• Amarillo
• Verde
• Gris
• Lila
• Turquesa
• Dorado
• Rosa

---

Estas son mis páginas favoritas

youtube
facebook
tumblr
panic

---

Lunes	Martes	Miercoles	Jueves	Viernes
C02	RET	Totoria	C06	C02
C02	C09	C09	C06	C02
Descanso	Descanso	Descanso	Descanso	Descanso
C06	C03	C09	C03	C02
C06	C03	RET	C03	C09

---

exemplos de trabajos de placa en Preps

Manual Preps

Manual Preps by LupeGomes

Analisis de la composició d'un anunci

Grau de conocitat

El grau de conocitat es una mesura que ens indica lo prop p lluny que esta un original de la realitat.

Fotografia a color grau 8
Fotografia b/n grau 7
Pintura realista grau 6
Representació figurativa no realista  grau 5
Pictograma grau 4
Esquema motivats grau 3
Esquemas arbitraris grau 2
Representació no figurativa

Quantitativament complexe o qualitivament complexe

Quantitivament complexe significa que per entendre toto lo que hi ha dibuixat he de dedicar un temps a admirar el projecte. En cambi totes le coses es poden entendre.

Qualitivament complexe

Es facil veure que es peró s'a de buscar en doble sentit. Requereix un esforç mental, un raonament per poder entendre el sentit complert de la obra.

Imatge pregnant

Una imatge que ens impacta i per la cual cosa es facil de recordar.

Imatge figurativa

Imatge monosèmica

Es una imatge que té nomes un significat.

Imatge polisémica

Una imatge en la cual por tenir més d'un significat.



Exemple:

Teoria de la inferència i percepció

Teoria de Gibson

La psicologia de la Gestalt

Forma part dels pensaments de la filosofia moderna, aquesta relacionada amb les condicions innates del nostre cervell.
La percepció del món és un procés d'organització, d'ordenació de les dades sensorials per conformar-los amb un cert nombre de categories i “lleis” innates que pertanyen al nostre cervell.Com deia Wolfgang *Köhler, percebem tot com un esquema total i no com la suma de les seves parts. És a dir, no es pot conèixer un fenomen analitzant les parts de manera independent.La percepció és una totalitat organitzada de manera, que l'alteració d'un element afectaria a tot el conjunt.

Llei de la proximidad: La percepció depèn de la distancia en que estiguin els elements, tenin tendència a agrupar los elementos segun la distacia.

Llei de la igualtat: tendéncia a agrupar les formes.

Llei de tancament: las formas cerradas y acabadas son mas estables visualmente. Tendemos a cerrarlas y completarlas con la imaginación.

Llei de la bona corva o del destí comú: Los detalles que mantienen un patrón o dirección tienden a agruparse juntos, como parte de un modelo. Es decir, percibir elementos continuos aunque estén interrumpidos entre sí.

Llei de moviment: Ante un conjunto de elementos percibimos como un todo aquellos que se desplazan a la vez, y en la misma dirección, aún no siendo los más próximos entre sí.

Llei de l'experiència: Desde el punto de vista biológico, el propio sistema nervioso se ha ido formando por el condicionamiento del mundo exterior.

Llei de figura - fons: Entenem per figura un element que existeix en un espai o camp destacant-se en la seva interacció amb altres elements. El fons és el que sosté la figura.

Llei de la pregnància: 

Dinamositat en la imatge

c1s1ud405 Gomes by LupeGomes

Ritme- succeció  d'elements repetitius. 

Es port crear per contrast, colocar dos colors contrastats en la imatge.

Gradient, un objecte que va de gran a petit o de petit a gran. 

Y la gerequia, colocar els objectes per ordre de importancia.

Direcció- incluir l'espectador crean lineas de direcció cap l'interior de la composició.

Profunditat- creant punts de fuga

La tensió: 

Forma- formas irregular crean tensió

Proprcio- desporpocionadas

orientació

contraste

profunditat

sinstèsia - implica més de un sentit

ritme: ens referim a l'abstracció a partir de la repeticío dòbjectes

Formes retòriques

s1c1ud407 Gomes by LupeGomes

Fabricació de un llibre estil rústic

1. El primer pas és fer els plecs. Cal calcular quantes pàgines vols que tingui el teu llibre i fer els el calculo de plecs en relació a aquest nombre. 
2. En el segon pas es tracta que amb l'ajuda d'una prensa.la part del llibre que va premsada correspon al llom, i sobresurt uns mil·límetres per l'altre costat, com veureu a la foto següent.
3. Una vegada ben subjecte el llibre, es practiquen en el llom una sèrie de corts equidistants amb ajuda d'una serra. 
4. Una veus tinguem els plec foradats es cusen. 
5. Una veus acabem el procés de cosir, encolem el llom perquè quedi més ferm. 
6. Esperem al fet que s'assequi i li col·loquem la malla i es torna a encolar. Per sobre de la malla pegarem la cinta senyaladora. En tots els processos d'encolat és important no excedir-nos amb la quantitat de cola. 
7. Deixem que el budell s'assequi en la premsa i passem a la tapa. 
8. Per a la tapa cal mesurar el llom, i la grandària que tenen cada pàgina del llibre i afegir-los a aquestes 3 cm a cada costat.
9. Es talla l'el material del que es folrarà la tapa. En el definim la grandària de les tapes i el llom amb els 3 cm ja sumats. Entre les tapes i el llom aniran també 3 cm. 
10. Després de tenir el cartonet i el resguard tallat s'encolen. 
11. Després de l'assecat de la tapa s'encolen les primeres pàgines del nostre budell al cartonet, la qual cosa cridem guardes. 
12. Es col·loca en la premsa i esperem al fet que s'assequi. 

Creació dels plecs

Cosi plecs

Cosir plecs

Tripa terminada

Tallat de les tapes

Tapes

Encuadernat

Enganxant tapes

Parts de un llibre

Postimpressió

La Post-impressió engloba totes aquelles activitats encaminades a proporcionar la forma definitiva al producte final imprès ben sigui canviant la seva superfície per ennoblir-la o protegir-la, manipulant la seva estructura (acabats)…així com l'empaquetat final, magatzematge , i lliurament del producte final.

Tractaments de superfície

Aquests tractaments exerceixen diverses funcions. Les més comunes són: protegir la imatge impresa de frecs o manipulació, donar lluentor (a tota o a part de la superfície del plec imprès), matisar la superfície, donar textura, preparar per poder pegar plàstics, etc.

Tractaments de protecció
Conjunt de possibles operacions efectuades que serviran per protegir o condicionar les cares del plec imprès o per a la utilització posterior dels impresos (lacados, antigreix, protecció contra la humitat, antiestétics, per a reimpressions, etc.).

Acabats de ennobleiment

Aquest tipus d'acabats ennobliran part de la superfície de l'element imprès. Es pot realitzar individualment en cada peça que compon un imprès compost. Entre aquests acabats tenim el Hot Stamping, el relleu imprès, el termograbat i el gravat en sec, els veurem més endavant.

Manipulats d'estructura i enquadernació

Consisteix a manipular i modificar l'estructura de l'element imprès per convertir-ho en un altre amb diferent forma i estructura (cort, plegat, alçat, encolat, cosit, grapat, alçat, fresat).

• Estructura dels plecs

Acció de col·locar les fulles que conformen una peça gràfica en un ordre precís per formar un grup que es podrà grepar, cosir, etc. Es pot realitzar de manera manual o mecànicament, fonamentalment dues formes:

• Alçat
• Embuxat

• Plegat

El full s'utilitza en documents que necessiten un control de numeració o seriació, es realitza amb màquines foliadores. Per sol·licitar aquest acabat hem de prendre en conta la grandària dels tipus de foliadores i deixar suficient espai per imprimir el més llarg d'ells.

Aquest procés és simple i es pot fer en diferents formes, depenent del grossor de paper, la velocitat requerida per doblegar, la quantitat de doblegat, etc. Les màquines plegadores poden realitzar els plecs fins a 5 doblecs en una sola màquina. Els operadors ajusten el grossor del paper i la postura de l'imprès, perquè es doble en el lloc correcte.

Per als papers o materials d'alt gramatge, es realitza un fendit a fi d'evitar plegats irregulars o antiestétics creand un plegat més net.

Les tècniques són fonamentalment tres i per a casos complexos es combinen diverses màquines:

• Plegat d'embut
• Plegat en Creu
• Plegat de borsa

Quan un mateix plec es doblega moltes vegades, l'aire es queda atrapat en ell i ocasiona arrugues, que es diuen frares; això s'evita fent un mig tall en el doplec (aquest tipus de doplec es fa amb màquines plegadoras amb la opció de tall).

• Enquadernació

Serveix per a la unió ordenada dels plecs o quaderns d'una obra. Per formar un volum compacte, es cusen o agrupen les diferents fulles i es protegeixen amb una tapa. Els diferents tipus d'enquadernació es distingeixen en la manera d'agrupar, cosir o pegar les fulles que formaran el llibre.

• rústica (amb tapes toves)
• amb tapes dures de cartró (cartoné)
• enquadernació francesa
• en tapa solta
• en mitja tela
• en pasta
• cosit amb fil metàl·lic
• Wire-O, Smyth-sewn (termocosid)



Guillotinat


Es realitza en «guillotines». En un procés gràfic ser necessari realitzar el tall fins a en tres ocasions: quan rebem el paper i quan el treball ja està imprès.

Sol ser a més l'últim pas del procés en els mètodes d'enquadernació més comunes: cosit i encolat.

1. El primer tall es fa a esquadra perfecta, ja que moltes vegades, per qüestions de fàbrica, els plecs de paper vénen en diferents mesures i el procés de refinat evita aquest problema. S'ha de considerar que a un plec se li lleven aproximadament 6 mm en el refinat.

2. El segon tall es realitza quan el treball ja està imprès, en les marques de tall dels documents. Per a aquest s'han de deixar depassis d'almenys 3 mm.; perquè no apareguin en els impresos talls blancs, quan els elements de disseny surtin de la pàgina.

3. El tercer tipus de cort es realitza quan es doblega un plec per a enquadernació. En aquest cas, el tall es fa fora de marques finals i el refinat es realitza quan tot està enquadernat. El procés de refinat de llibres o documents de moltes pàgines es fa amb guillotines trilaterales, les quals tallen en dos passos molt ràpids els tres costats de l'imprès.



Perforat

El perforat es realitza amb trepant de paper. Per sol·licitar aquest procés, s'ha de prendre en compte la posició de les perforacions dins dels documents, perquè no hi hagi imatges molt prop dels orificis. Aquest tipus d'acabat generalment s'utilitza per a carpetes, a les quals se'ls pot anar agregant, llevant o canviant fulles.




Altres Acabats

• Puntes arrodonides

Aquest acabat es realitza amb un trepant de mig cercle, el qual despunta les cantonades dels impresos.

• Pols d'or

Consta de tres passos fonamentals: Primer s'aplica una capa adhesiva sobre la fulla de paper, posteriorment se li rocía una pols daurada, i finalment es passa la fulla de paper per una màquina vernissadora. Millors resultats es podran obtenir si -previ al procés- s'aplica una capa de tinta sobre el paper a utilitzar.

• Camises (sobrecubertas)

Alguns exemplars porten una “sobre coberta” -camisa- que compta amb un doplec en el costat de l'exemplar que protegeix la pasta original. Existeix un altre tipus de camisa coneguda com french fold, que consta d'un deplec addicional per la part d'a dalt i un altre per la part d'a baix; aquestes són més costoses però tenen major resistència.

• Vernissat

Consisteix a estendre una capa fina de vernís transparent (lluentor, mat, semimat, etc.), generalment realitzat en línia amb la impressió (com si fos un color més) o com un procés independent. Es dóna a tota la superfície del plec o parcialment. Servirà especialment com a protecció de la imatge impresa. Es recomana quan s'imprimeixen fons de color grans que posteriorment s'han de manipular. El vernís evita frecs o ralladures i dóna a l'imprès molt més realç i vistositat.
Pot ser de diferents tipus: vernissat de màquina, vernissat ultraviolada o UV i vernissat en serigrafia. En el cas de requerir vernís a registre, és necessari fer un negatiu de la silueta a vernissar.

• Laminatges

El laminatge és un procés mitjançant el qual podem unir dos o més substrats per obtindre una peça gràfica. Entre les seves aplicacions aquesta la de protegir o donar major rigidesa a l'imprès. Les laminadores estan formades per un sistema d'alimentació i un sistema de laminat el qual uneix els substrats per mitjà de calor, adhesius i pressió. Existeixen laminadores on es pot unir papers amb cartrons per fer taulers, cobertes i trencaclosques. També existeixen laminadores que uneixen diferents materials amb la finalitat d'aconseguir fer un substrat mes resistent, com és el cas del substrat elaborat per Tetrapack® pels Tetrabrick® (cartró multilamint).

• Plastificats

El plastificat o laminat  plátic es realitza com a protecció i per canviar la superfície del paper i de l'imprès.
Igual que el vernís, farà que el color del document s'enfosqueixi una mica. També és important prendre en compte que el plastificat donarà al paper molt més cos i resistència. Existeixen tres acabats: brillant, semi mat i mat. Es pot realitzar de dues maneres:

1) De forma líquida (per mitjà de lacas de polipropilè). Serveix per poder manipular el plec (doblegar i plegar) sense que es trenqui la fibra del paper i per donar a la superfície brillo o matís. Els manipulats i doblegats es poden realitzar amb plegadora.

2) En làmines de plàstic fi (per mitjà de pel·lícules d'acetat). Consisteix a estendre, encolar i soldar una làmina fina de pel·lícula d'un material plàstic com l'acetat. Aquest sistema dóna cos al plec i serveix de màxima protecció al manipulat i a la humitat. S'aplica amb premses de calor i rotllos de plàstic i s'utilitza per augmentar la vida útil d'un imprès i obtenir un millor acabat. Existeixen diferents grossors de plàstic.

• Encapsulats (Termolaminació)

Són pel·lícules de polièster que proporcionen al treball imprès d'una gran resistència, rigidesa i durabilitat. Alguna cosa molt important que devem considerar en un encapsulat és que aquest s'aplica per tots dos costats de l'imprès i segella completament al substrat unint-se els laminatges plàstics de les dues cares fora del substrat. Existeix una gamma completa d'encapsulats amb diferent acabats i grossors.


Encunyat
És un acabat que s'utilitza per tallar, plegar i fer mig tall en el paper o cartró amb formes capritxoses.
Existeixen 2 tipus:

a) Pla. És més precís, es poden encunyar peces més petites, surten mes netes les peces.

b) Corb. Més versàtil perquè podem imprimir i encunyar al mateix temps, processa peces de major grandària. S'utilitza generalment en màquines rotatives.

L'encuny es fabrica a partir d'un dibuix en paper vegetal, impressió làser o pel·lícula positiva, en el qual s'ha dibuixat tota l'estructura a tallar. Aquesta és codificada segons el tipus de línia que s'utilitzi per dibuixar-ho; la línia contínua indica tall, la línia discontínua indica plegat i les línies a força de punts i ratlles indiquen pleca de despreniment.


Acabats Especials

• El gravat

Processo de repujar en relleu, tipografia o dibuixos sobre paper o una altra superfície. Per aconseguir  això la impremta exerceix suficient pressió de manera que, un motlle “femella” fixat al plat, pressiona al paper contra un clixé en relleu muntat a la base de la placa articulada, creant així una imatge sobre el paper. Encara que és possible realitzar l'anterior amb un clixé en fred, aquesta operació es realitza usualment amb un clixé en calent, utilitzant plaques tèrmiques controlades.

• Hot stamping

Pot ser un estampat en plànol, sense superfície en relleu, o un relleu amb laminatge de metall, que combina el repujat d'una imatge amb l'afegit de la xapa metàl·lica, per mitjà de calor, sobre superfícies com el paper, el plàstic, el metall o qualsevol altra. Per realitzar un bon treball de hot stamping es requereix d'un balanç adequat entre la temperatura, la força d'impressió, el tipus de paper i una làmina de metall que desenganxi adequadament.

• Gravat en sec (o huecogravat)

És la tècnica per rebaixar, en lloc de ressaltar, la superfície del paper per mitjà d'un clixé “mascle”.
Podria ser un gravat cec, és a dir, sense decoracions majors, o amb l'aplicació de la làmina metàl·lica.

Què és un clixé?

El clixé és una peça de metall gravada a força d'àcids o per mitjans mecànics i s'aplica al paper per mitjà de pressió, aconseguint diferents efectes. .

Com seleccionar el paper adequat?

- Repujat: Com es va dir abans, els papers molt durs poden trencar-se. El paper de fibra llarga és el més utilitzat per al repujat, recordant que cal anar amb el fil del paper, no en contra.

- Hot stamping: La majoria dels papers es presta per a aquesta tècnica, però si existeix algun dubte és millor consultar al gravador o al venedor de paper. Els papers estucats poden presentar problemes de bombolles d'aire.


Termogravat

És el relleu que es realitza a través de l'aplicació de pols de termogravat. Immediatament després de la impressió en sistema de tipografia o offset i amb la tinta encara fresca, s'apliquen aquestes pólvores que només quedaran adherits a la tinta.
S'aplica calor amb una espècie de forn proveït d'una cinta transportadora que porta l'imprès a una zona on rajos infrarojos apliquen calor i fan que la tinta fermenti i augmenti la seva densitat. En assecar-se la tinta, aquesta quedarà cristal·litzada i formarà una superfície de relleu sense petjada per darrere.